El festival de les comarques centrals enguany no donarà la benvinguda a l'any

Gandia

Arribades a aquest punt de l’any, moltes i molts ja començaven a preparar les motxilles, les tendes de campanya, els sacs, els coixins, les sabates de muntanya i la roba més abrigada possible. Una data marcada al calendari no sols per a la gent de la Safor, sinó també per a totes aquelles persones que venen de més lluny per passar un Cap d’Any immillorable. Enguany, però, a causa de les pluges, no podrà ser. No hi haurà l’últim concert de la gira Aborigen, ni tampoc sonarà Abril, Pep Gimeno “Botifarra” o Figa Flawas per cantar en directe el nou himne “Ai, Mareta”.

Tot i que ha sigut una gran decepció per a moltes persones, els missatges de suport cap a l’organització han sigut incontables: “Força, equip”, “Quina impotència i quina llàstima”, “Moltes gràcies per intentar-ho”, i fins i tot, propostes perquè el tan esperat Festivern poguera ajornar-se. Al capdavall, si alguna cosa ha tingut el Festivern des que va nàixer l’any 2004 a Pedreguer, és precisament la capacitat de cosir les nostres comarques centrals.

En els seus inicis, Obrint Pas, Brams, La Gossa Sorda o Pirat’s Sound Sistema representaven una escena valenciana que donava la benvinguda a l’any nou. Després, el festival va passar per Ontinyent, Benifairó de la Valldigna, Alcoi i fins i tot Gandia, fins arribar al seu emplaçament actual: Tavernes de la Valldigna, la Vall, envoltada d’un paisatge sumptuós.

Amb aquesta ja són quatre les edicions que no s’han pogut celebrar: 2009-2010, 2020-2021, 2021-2022 i ara 2025-2026. Els anys de la pandèmia vam haver d’esborrar del nostre imaginari col·lectiu aquells moments de multitud i soroll a Tavernes. Dos anys consecutius.

Aquest mateix matí, el recinte on havien de celebrar-se els concerts de Primavera Valenciana, Biznaga, Boikot, The Tyets, La Fúmiga, Pep de la Tona, Plan B i un llarg etcètera, estava completament “impracticable”, tal com ha assenyalat l’alcaldessa de Tavernes de la Valldigna, Lara Romero. Però la seguretat de les treballadores i els treballadors que conformen aquest festival, són la part més primordial.

Al remat, Tavernes no entén un Nadal sense Festivern. El festival s’ha convertit en un lligam entre generacions passades i noves, on continuen ressonant les lletres que escoltaven els nostres pares, però també en sonen de noves amb les quals es crearan futurs records. Dies de pilota valenciana, de música, de foc, de sèquies, de carrers plens de vida, de paraules compartides, de portes obertes de bat a bat i de memòria col·lectiva.

Del Festivern no ens podrem deslliurar. Perquè, encara que enguany no s’haja pogut celebrar: “Fem d’este ball un ritual, fem que no s’acabe mai”.