Pesadilla antes (y después) de Navidad

Alcoi

Les tendes obren tots els dies, sonen per tot arreu Mariah Carey i David Bisbal, Macaulay Culkin ens acompaña i Abel Caballero la té més gran que ningú.

Els bars, els restaurants i les taules de casa es plenen de dinars i de sopars d'empresa, d'amics i amigues i de familiars. I com en aquella campanya franquista dels anys 50' "siente un pobre un su mesa", que Berlanga va satiritzar molt bé a la meravellosa Plácido (1961), aplega:

Siente un cuñado en su mesa.

I es que (malauradament) ens hem acostumat massa a escoltar frases com: està tot molt polaritzat. Frases com aquestes les diu el cunyat i el vergonyós anunci de Campofrío. Però no, no estem polatitzats, estem posicionats i front als discursos d'odi i front a les mentides sempre estarem davant, posicionats, perquè no, ser racista no és una opinió. Perquè el vostre discurs ple d'odi és inconsistent. Vénen a furtar-nos el treball o vénen a viure de les 'paguetes'? En l'Estat Espanyol no sobren immigrants, sobren racistes.

En tot cas, si hi ha alguna família que viu de les 'paguetes' és la Família Real, amb Felip Vl al capdavant, el del discurset el 24 de desembre, l'hereu d'una dictadura feixista. Perquè no cunyat, qui va portar la democràcia a Espanya no van ser ni Juan Carlos l, ni Fraga, ni Carrillo, van ser els milers d'homes i dones al carrer organitzats en la lluita antifranquista. Així que si Leonor vol ser la primera dona Cap d'Estat, que monte un partit polític i es presente a unes eleccions.

I es que els 'constitucionalistes' són lo que els carteristes a la cartera, però, quan ja no tenen arguments sempre solten: ¡VENEZUELA!

Clar, si cuela, cuela y si no, Venezuela.

I no cunyat, no totes les opinions són respetables, perquè l'opinió de Marcos Llorente parlant de chemtrails o de la protecció solar no és respetable i un periodista, no un senyoro com és el cas de Juanma Castaño, el que deuria fer és no posar-li un micro davant per dir quatre tonteries. Perquè els periodistes no són neutrals, perquè la feina d'un periodista no és donar veu al que diu que plou i al que diu que fa sol, és obrir la finestra i veure quin temps fa. Però clar, amb Facha Rosa Quintana i amb Mafioso García Ferreras...

Perquè el que em de fer els que estem posicionats, és no cedir davant els cunyats, no tolerar els seus comentaris, perquè sí, sí podem fer xistes sobre tot, de fet, no pareu de fer-los amb Pablo Motos i Juan del Val, però, si (afortunadament) els teus xistes racistes i masclistes ja no fan gràcia, ho sentim molt. No plores, Soto Ivars.