El millor propòsit és no tindre propòsit

Alcoy

Anem corrent tot el sant dia. Amunt i avall. Estressades perdudes. Amb el cap enfocat en mil coses. Amb una sobre estimulació desmesurada que ens desconnecta del nostre sentir i del que realment necessitem. Estem encabotades en arribar a tot i fer-ho tot el millor possible, perseguint una perfecció que no existeix i que ens oprimeix com a persones.

I ara arriba any nou i tot són propòsits: aniré al gimnàs, em posaré a dieta, buscaré una feina, compraré un nou cotxe, etc. I sabeu que pense? Que el millor propòsit és no tindre propòsit.

Sí, perquè no ens falta sobrecarregar-se de més obligacions o coses, ens fa més falta un fluir, ens fa més falta un viure el present, parar-se a mirar-se als ulls, somriure’s o plorar-se o ofuscar-se o frustrar-se, perquè tot açò també és la vida.

No cal cap propòsit perquè ens desborden els propòsits, tot el que fem ho fem amb algun propòsit i oblidem el més important. El temps junts, descansar, estimar-se un mateix sense condicions ni males paraules.

I sí, jo soc la primera que corre mirant les hores, la primera que es desperta ben matí per arribar a tot i la que cau esgotada ben prompte perquè ja no pot més amb tanta sobre estimulació i atenció dividida.

Així que el millor propòsit és no tindre’l perquè sols així s’aproparem millor a nosaltres mateixa i a qui realment som. Feliç 2026.