La meua carta als Reis d’Orient

Alcoy

Si els meus amics de Ràdio Alcoi em diuen que la meua columna ha d’eixir un 5 de gener és obligat fer una carta als Reis d’Orient. És que no me’n queda una altra.

A mi per a este 2026 m’agradaria fer ús del Bono Transport que acaba d’anunciar Sánchez. D’esta manera podré anar de manera còmoda i ràpida a treballar a Alacant, a fer les meues gestions a València o estiuejar en Gandia o Dénia.

Ahhhh. Que encara no tenim tren? Mira. En eixe detall no havia caigut.

Canviem de tema. M’agradaria poder viure plenament en valencià al meu poble. Per exemple, trobar cartes als restaurants en valencià. O poder triar vins valencians. I que no et miren com si estigueres boig quan preguntes per què no tenen ni una cosa ni l’altra.

I que quan demanes un entrepà en un bar no et contesten: Perdona. És que yo soy de Sevilla.

Que quan algú li bota foc als contenidors de brossa que tens baix de ta casa i li toques al regidor que correspon perquè tens un problema que et contesten. Que no et deixen amb la telefonada perduda o en el famós “visto” de whatsapp. Això es diu empatia amb el veí.

I per a millorar la vida dels alcoians cal obrir d’una volta ja per totes més merceries. No pot ser, com molt bé va dir una oient d’esta emissora que només n'hi haja dos. I que per comprar coses de cosir hàgem d’anar a Muro. Tant fanfarronejar de ciutat i resulta que Alcoi no té merceries. És inconcebible.

Done per descomptat que vosté haurà escrit una carta als Reis amb més trellat que la meua. Au. Que vinguen carregats.