Objectiu 2026: estar presents

Alcoy

Deixem enrere dies d’il·lusió, de vacances i de descans. O no?

Per qui ha treballat aquests dies tan assenyalats, pot arribar a ser una època angoixant perquè moltes persones s’instal·len en la seua pròpia necessitat sense tenir en compte la realitat dels altres. Això és fàcil d’observar, però qui no ha estat en un lloc pensant que havia d'encomanar per sopar un altre dia? Qui no ha estat en una conversa encara que li interessara perquè estava pensant en els regals que encara no havia comprat?

Em sorprén com, en dies en què hauria de regnar l'empatia i la solidaritat, el que menys es valora és la presència.

Quan vas als restaurants, bars, comerços, qui t’està atenent és una persona que està treballant sí, però també sacrificant temps amb els seus. I malgrat tot, qui si ha pogut gaudir d’aquests moments no ho ha fet pel ritme frenètic que no ens deixa estar presents més enllà del cos. I així vivim cada moment, per màgic que siga, amb pressa i patint pel que vindrà.

Fins i tot l’home del temps ha estat apurat aquests dies, com si al seu poder estigues allunyar la borrasca que amenaçava la trilogia. I en moltes converses se sent que els sap malament però no per ells, ‘pels xiquets’, i resulta que aquests ens donen lliçons de llibertat i d'innocència saltant amb un somriure ample damunt un toll que s’ha fet al carrer. Són aquests qui recordaran aquestes dates per qui estava present, i no només físicament.

Fer previsió, tener dos dedos de frente com diu mon pare sempre, i lluitar pel que volem, no hauria d'estar renyat amb viure l’ara. I com pareix que l’any no comença el dia 1 de gener, perquè la dieta i el gimnàs segurament seran part del pròxim dilluns, m’agradaria compartir l’objectiu més especial de tots, faces el que faces no sacrifiques la teua presència. Decideix on vols estar i on no, però quan hi sigues, posa atenció.