L'emperador de l'absurd: Trump i el seu circ de pólvora

Alcoy

En els últims dies, si un posa les notícies, només es parla de Donald Trump. Que si ahir era Veneçuela, que si hui li ha donat per Cuba, que si demà Groenlàndia… A mi, només amb sentir el seu nom, ja m'entra un esglai … Perquè mai saps per on eixirà l'home. És com obrir una capsa de bombons… però farcits de pólvora.

Trump es lleva cada matí convençut que el món és seu, que les lleis són orientatives i que l'únic límit real és la seua pròpia moral. Una moral que canvia més que el temps en abril. Ell no governa, interpreta. És un emperador de circ, amb vestit car i Truth Social en la mà, dirigint el major reality show polític del planeta.

I quan diu que només la seua "pròpia moralitat" el frena, un no sap si riure o amagar-se. Perquè eixa brúixola moral seua té més girs que una muntanya russa. Hui amenaça amb annexionar-se Groenlàndia, demà rebateja el Golf de Mèxic com si fora el propietari de l'oceà, i demà passat reclama Panamà perquè el Canal "és seu". És com si jugara al Monopoly amb països de debò i haguera perdut el manual d'instruccions.

I atents, perquè com espose fi, qualsevol dia ens exigeix que li entreguem el Barranc del Cinc, la Font Roja o la fórmula secreta del café licor. I molt de comte, que voldrà ser capità… i no moro, sinó cristià. Perquè este home no faespectacle.

El preocupant és que esta performance delirant té conseqüències reals. Mentre ell juga a l'emperador amb deliris de grandesa, la resta del món observa atònit com la democràcia més poderosa del planeta es converteix en un episodi de telebasura. Trump no fa política exterior, fa stand-up comedy amb míssils. No negocia, intimida. No dialoga, declara.

Trump ja no és política internacional: és sàtira global amb conseqüències reals. Un recordatori daurat de què la democràcia pot convertir-se en farsa quan el protagonista confon la Casa Blanca amb el seu propi reality show.