Custòdia del territori: mans privades, patrimoni de tots

Alcoi

Freqüentment caiem en l’error comú de pensar que la protecció del medi ambient és una tasca exclusiva de l’Administració Pública. Mirem cap als nostres parcs naturals esperant que un decret llei o una partida pressupostària ho solucione tot, des de la prevenció d'incendis fins a la conservació de la biodiversitat. Tanmateix, la realitat és tossuda: la natura no entén de límits burocràtics ni de titularitats registrals. En aquest context, la custòdia del territori emergeix no com una opció, sinó com una necessitat urgent i una eina de responsabilitat civil ineludible.

La custòdia del territori és, en essència, un pacte de respecte. És la demostració que la societat civil i els propietaris privats poden ser agents actius de conservació, habitualment amb una agilitat i una cura que la gestió pública no pot abastar per si sola. No es tracta de tancar la natura, sinó de gestionar-la amb saviesa.

Un exemple paradigmàtic i brillant d'aquesta filosofia el trobem al cor de les nostres muntanyes: la tasca de la Fundació Victoria Laporta Carbonell a la majestuosa Serra de Mariola. La gestió que realitzen, especialment a la finca de Buixcarró, transcendeix el concepte clàssic de propietat. Allà, la terra no és un actiu per a l'explotació desmesurada, sinó un laboratori viu de sostenibilitat.

La Fundació ha demostrat que la iniciativa privada, guiada per criteris científics i estima per la terra, és capaç de recuperar punts d’aigua, reintroduir espècies autòctones i gestionar la massa forestal per fer-la resilient al canvi climàtic. Han convertit un espai privat en un baluard de biodiversitat que beneficia a tota la comarca. La Mariola respira millor gràcies a aquesta custòdia responsable.

En aquest sentit, hem de dir que el territori necessita guardians, no només visitants o administradors llunyans. La custòdia del territori ens recorda que el paisatge és un llegat compartit i que, independentment de qui figure a l'escriptura, la seua supervivència depén de les mans que, dia a dia, decideixen cuidar-lo.

Que aquestes línies serveisquen, una vegada més, per posar en relleu l’important tasca que fan les persones del nostre entorn, que ajuden a mantindre la biodiversitat, l’economia local i modelar un paisatge únic del qual tots podem gaudir-ne.