El Blau

Alcoi

Quan comença un any, sempre hi ha efemèrides, celebracions que es recorden sobretot quan són xifres redones, i la societat s’implica en traure del baül de la memòria esdeveniments o aniversaris que consideren d’interés.

Hi ha per a escollir: És el centenari del naixement de Marilyn Monroe, el de la mort de Gaudí , de Houdini, es compleix el mig segle d’Agatha Christie.

Si ja busquem de recordatoris que sumen segles a l’esquena, ‘El Buscón’ de Quevedo compleix 400 anys, 800 anys fa de la mort de Sant Francesc d ‘Assís i pel que toca a les nostres terres , 750 aniversari de la mort de El Blau, Al- Azraq.

El segle XIII, que va donar peu a les festes de Sant Jordi, es tornarà a reviure amb una profundització sobre el gran enemic de Jaume I, el gran antagonista. Al-Azraq era culte, astut, intel·ligent,il·lustrat, alguns el descriuen com un personatge històric excepcional. Va ser un guerrer, difícil de batre, que va defendre la seua causa fins a la mort a Alcoi.

Tot i ser en les festes de moros i cristians l’enemic de la creu, a Alcoi és un personatge admirat pel seu valor. Així queda reflectit en la literatura, en una obra d’Antonio Vilaplana que va tindre molt èxit en el segle XIX, ‘Alcoy contra Al-Azarch o Sen Chordi firam! firam!’, estrenada el 13 de gener de 1876.

També està el drama ‘Al-Azraq’ de Juan Alfonso Gil Albors i Celedonio Rodríguez, representat l’any 1959. I una versió més humorística, en forma de sainet, a càrrec de Joan Valls, ‘La visita del Blavet’, de l’any 1968, reestrenada posteriorment.

En l’obra de Valls, Al-Azraq torna a Alcoi 700 anys després i acaba emportant-se a l’altre món com preparar una bona olleta.Ara el cabdill àrab continua viu en la memòria de les nostres comarques.