Decència

Alcoi

Bon dia! Hi ha un pis a Alcoi que està a la venda per 455.000 euros. ¡Córcholis!, vaig pensar, això ha de ser un pis que pega un esclafit, serà un dúplex o un triplex almenys, de 500 o 600 m2, revestiments de marbre de Carrara, sol de tarima de caoba i griferia d’or amb incrustracions de diamants. Però no, què va; el piset en qüestió té 138 m2, tres habitacions, dos banys i una terrassa amb veïns al costat que a l’estiu estarán al corrent de quan sopes i fins i tot què sopes.

A veure, 455.000 euros eren 75 milions de pessetes. Fa 50 anys un pis de característiques i ubicació semblants costava 15.000 euros, 2’5 milions de pessetes, i pese al temps passat el preu que li han posat no es justifica ho mires per on ho mires. Resulta quasi còmic, o ridícul, de tan exagerat. Qui va a comprar eixe pis? L’amo d’Amazon?, la màfia rusa?, Julio Iglesias que ve a refugiar-se a Alcoi fugint del Carib? O un alcoià forrat de milions i… molt molt capritxós, però mot?

El que està passant amb els preus de la vivenda i el lloguer és una autèntica bogeria que demana a crits una intervenció estatal del mercat que apague el foc de tanta codícia sense escrúpols i tanta indecència moral. Però el Govern ni sabe, ni contesta.