La censura i els tontos
Lluís Vidal Pérez, historiador, Catedràtic de Secundària i membre del CAEHA

Lluís Vidal, historiador, catedràtic de Secundària i membre del CAEHA

Alcoi
Es conta l’anècdota d’un productor, afí al règim, que va anar a queixar-se a Franco perquè les decisions arbitràries del censor de torn estaven costant-li un dineral. I el dictador li va respondre: “¿es que ha visto usted algún censor que no sea tonto?”
Açò em ve al pèl per al que ens ha passat al Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics (CAEHA): enguany, aprofitant el 90é aniversari de l’inici de la Guerra Civil, hem decidit organitzar un petit cicle sobre memòria històrica i democràtica. A banda d’estrenar el capítol 8 de la sèrie documental Memòria d’Alcoi, que precisament tracta d’eixe període, i presentar un nou llibre d’Àngel Beneito, també hem programat una xarrada seua sobre les fotos aèries dels bombardejos de l’aviació italiana, una altra de Josep Lluís Santonja sobre els fons documentals per a estudiar la repressió (dels dos bàndols, per si cal aclarir-ho), i una última de José Ramón Valero sobre la immigració cordovesa a Alcoi, conseqüència també directa del conflicte, com sabreu. Tots tres, doctors i especialistes en el tema.
Vam pensar que era un programa atractiu per plantejar-lo als Centres de Formació, Innovació i Recursos Educatius (CEFIRE), i incentivar el professorat d’Història de la contornada. A més a més, també els oferíem, als possibles docents inscrits, una visita guiada al refugi de Cervantes per part del propi Àngel Beneito, responsable del contingut històric del mateix. I damunt, tot debades.
Doncs bé, la resposta va ser negativa. I no per la manca d’interés del cicle, sinó per una qüestió ideològica: no es reconeixen crèdits de formació a cap curs referit a la memòria històrica i democràtica. Vaja per davant que no és cosa dels assessors del CEFIRE d’Alcoi, per descomptat, ni dels coordinadors de l’Àmbit Humanístic i Social, sinó que l’ordre ve directament de la Subdirecció General de Formació del Professorat i, en darrera instància, de la Conselleria d’Educació. Es tracta d’un altre episodi evident de censura institucionalitzada, perquè no som els únics als que els ha passat el mateix: no van voler certificar unes jornades de la Universitat de València a Gandia, ni unes altres a la Vall d’Uixó i a Cullera, i ara acabem de veure-ho també a Xàtiva. Vergonyós.
Sorprén encara més quan, el fins fa poc titular de la Conselleria (i ara responsable d’Economia i Hisenda; mare, tape’m!), plantejava modificar el currículum de Batxillerat perquè s’arribe a parlar d’ETA “para que los jóvenes en la Comunitat Valenciana puedan conocer toda la historia de España hasta la actualidad, y no solo una parte”. No sé què s’imagina que fem a classe, perquè al temari de les proves d’accés universitari fa anys que s’arriba a 1982 i, des del curs passat, a 1986. O com es pensa que contem l’atemptat a Carrero que li va trastocar tots els plans a Franco?
Mira, m’ha quedat redó l’article. He començat i he acabat parlant de Franco, i per enmig, de censura i algun que altre “tonto”. Ho deixe ací. I per si hi ha dubte, el cicle el farem igualment: els dies 4, 11, 18 i 24 de febrer, a les 19 h en la Fundació Mutua Levante, entrada lliure. Estem segurs que molt professorat, els ho certifiquen o no, a banda del públic en general, respondrà com sempre i serà tot un èxit.




