Alacant, la ciutat que no parla valencià?
No vamos a contar mentiras: «Alacant, la ciutat que no parla valencià?», con Miguel A. Goberna y Marinela García Sempere
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Des de 2019, l’Ajuntament d’Alacant ha portat al Ple de manera reiterada propostes per a declarar la ciutat com a zona de predomini lingüístic castellà, negant d’aquesta manera la llengua històrica de la ciutat. Aquest canvi implicaria la reforma de la Llei d'ús i ensenyament del valencià (LUEV) i el canvi del mapa lingüístic del País Valencià. La insistència en l’eliminació de la llengua és una actitud coneguda, que s’ha produït en altres èpoques i que respon a una actitud supremacista.
Vegeu en el Ple de l’Ajuntament d’Alacant de 26 de juny de 2025 la defensa de la proposta del Grup Vox, II-4.6. Propuesta de Declaración Institucional del Grupo Vox por la que se acuerda instar a las Cortes Valencianas a la eliminación del término municipal de Alicante como territorio de predominio lingüístico valenciano y su inclusión como territorio de predominio lingüístico castellano en la Ley de Uso y Enseñanza del Valenciano.
Sinopsi de la refutació
La valencianitat de la ciutat d’Alacant és innegable, com ho és la llengua històrica que s’hi parla, el valencià, nom que rep al País Valencià el català. La història, la toponímia, l’onomàstica, les cançons populars, etc., en donen fe, com també les cròniques de la ciutat. Proves clares en són, per exemple, les dues làpides que hi ha a l’Ajuntament; una a la façana, datada el 1918 i l’altra, del segle XVII, a un cantó del mateix edifici, totes dues commemoratives d’efemèrides i escrites en valencià.
Des de la promulgació de l’abolició dels Furs i la Real Provisión que prohibia el valencià en l’administració pública (octubre de 1707), la substitució lingüística ha estat sistemàtica i creixent, intensificada, si pot ser encara més, després de la Guerra Civil espanyola, moment a partir del qual aquesta substitució ha tingut una difusió coactiva (Montoya i Mas 2011). Tanmateix, no hi ha dubte, fins a principis del segle XX les classes populars mantenien el valencià d’una manera molt generalitzada. Actualment, el valencià és una llengua clarament minoritzada i les polítiques lingüístiques que venen de l’Ajuntament de la ciutat com des del govern de la Generalitat, en comptes d’afavorir el manteniment i la supervivència del valencià són, ben al contrari, un exemple de contraplanificació lingüística amb l’objectiu clar de la total supressió de la llengua. El cas d’Alacant és significatiu perquè és la segona ciutat del País Valencià i perquè és el cap d’una comarca, l’Alacantí, i d’una província, en la qual la majoria de poblacions són valencianoparlants i és, així mateix, un referent per a tot el sud del País Valencià. Qualificar Alacant de ciutat no valencianoparlant és començar la total substitució de la llengua a la resta del territori valencià.
Marinela García Sempere, catedràtica de Filologia catalana a la Universitat d’Alacant / ACPV
Marinela García Sempere, catedràtica de Filologia catalana a la Universitat d’Alacant / ACPV
Sobre el descens de l’ús del valencià al territori valencià i en concret a Alacant, parlen Mas i Montoya en diferents treballs (2011 i 2011b). La darrera de les enquestes publicada sobre Coneixement i ús social del valencià és de 2021.
En les enquestes no es donen xifres úniques i aplicables fàcilment a una situació concreta, es parla sobre la competència escrita, l’oral, els registres en els quals s’usa o no la llengua, en situacions formals, familiars, etc. Des de la transició democràtica, la primera enquesta que es va fer en base al padró és de 1986 i donava un coneixement parlat del valencià del 21’5%, el qual va anar pujant progressivament fins al darrer cens que tenim, el de 2011, que donava un 32’6% d’alacantins que sabien parlar valencià. Tot i que no tenia un objectiu de presentar resultats sobre l'ús de la llengua, en la consulta lingüística promoguda pel conseller Rovira en febrer de 2025 es va poder constatar que un 20% de les famílies demanen ensenyament en valencià A Alacant.
Referències
Carles Crespo, «Alacant i el valencianisme. Un recorregut fins als nostres dies», Mirall, 27 d’abril de 1922, en línia.
Carles Crespo, «L’Alacant que batega dins d’Alicante», Saó, 498, gener 2024, en línia.
Manuel Lillo i Usechi, L’Alacant d’El tio Cuc, Universitat d’Alacant, Servei de Publicacions, 2017, Col·lecció, Alacant, ciutat de la memòria, 4.
Antoni Mas i Miralles, Brauli Montoya Abat «La situació social del català al País Valencià en el trànsit dels segles XX al XXI», Zeitschrift für Katalanistik 24 (2011), 293–316.
Brauli Montoya i Antoni Mas, La transmissió familiar del valencià, València, Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2011b.
Diversos autors, Alacant és important, llibre de festes de la foguera La ceràmica, edita Associació Cultural Foguera La Ceràmica, 2025.
Marinela García Sempere
Marinela García Sempere, catedràtica de Filologia catalana a la Universitat d’Alacant
Marinela García Sempere, catedràtica de Filologia catalana a la Universitat d’Alacant
Catedràtica de Filologia catalana a la Universitat d’Alacant, membre de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, membre de l’Institut Isabel de Villena d'Estudis Medievals i Renaixentistes (IVEMIR-UCV), vicepresidenta d’Acció cultural del País Valencià.
‘No vamos a contar mentiras’
Todos los martes, a las 13:45 horas, Miguel A. Goberna, profesor emérito de Matemáticas de la Universidad de Alicante, les propone un bulo —científico o no— que todos, o casi todos, hemos escuchado o leído en alguna ocasión en un medio de comunicación, en una red social o en un libro.
Son los profesores e investigadores de la Facultad de Ciencias de la Universidad de Alicante y expertos de reconocido prestigio en esta y en otras areas quienes refutarán esas falsedades. Y es que, como diría Goethe (pero nunca dijo): “¡Ciencia! ¡Más ciencia!”.
