Alcoi, una gran marca…

Alcoy

Alcoi és una gran marca. D’això no hi ha dubte. Els nostres artistes i escriptors ho ressalten cada vegada que els entrevisten. Ho afirmava el gran Ovidi Montllor en el poema “Em preguntes, mare”, “si m’agrada encara Alcoi”. Ho diem amb orgull, encara que visquem fora, encara que només hi tornem per Nadal o per Moros i Cristians. Alcoi sona bé: sona a indústria, a muntanya, a història, a caràcter. Té un relat potent, una estètica recognoscible i una èpica pròpia. El problema és quan el relat pesa més que la realitat quotidiana.

Ens agrada molt dir “som d’Alcoi”. Però, què vol dir exactament viure a Alcoi avui? Perquè una cosa és sentir orgull de la marca i una altra ben diferent és sentir que la ciutat t’abraça, et facilita la vida i et dona futur. El branding, el procés de creació de la marca, no paga el lloguer, no obri botigues de barri, no garanteix transport digne ni serveis pensats per a la gent jove, major o vulnerable.

És clar que tenim motius per a l’orgull: el paisatge, la cultura festiva, el patrimoni industrial, el teixit associatiu, la memòria obrera, la capacitat de resistència. Tot això és real i valuós. Però l’orgull no pot ser una excusa per a no fer-se preguntes incòmodes. Què li falta a Alcoi perquè la marca es convertisca en benestar? Potser menys obsessionar-se per vendre’s i més per cuidar-se. Més habitatge accessible i menys façana. Més oportunitats laborals estables i menys nostàlgia. Més espais vius i menys decorat urbà. Més escoltar qui hi viu cada dia i menys parlar en nom d’un Alcoi ideal.

Perquè una ciutat no és només una història que s’explica bé, sinó una vida que val la pena viure. I la millor campanya de marca és, al final, que la gent vulga viure-hi o visitar-la…