Més enllà del Menejador

Alcoy

Perdoneu, primer que res, la nostàlgia. Però és que ha caigut neu al Menejador esta setmana. Va ser de forma efímera. Però suficient per a posar-nos davant un espill que sempre ens ompli de records. D’emoció. Perquè veure la neu a la nostra muntanya sempre ens envolta de certa melancolia.

És així per què la neu a Alcoi ens porta a la infantesa. Ens porta a aquells dies en què ella s’apoderava de la ciutat i tancaven les escoles. I era festa. I s’omplia el carrer de diversió. I lesions.

Aquell “fins ací va arribar la neu”, que encara lluïm a l’ermita de la Font Roja, és ara un orgull de Poble. Símbol de la resiliència de la nostra ciutat. Una ciutat que la té, la neu, al seu ADN. Perquè, tot i ser molt efímera, sempre ens marca i ens ha marcat. Com a poble i en l’àmbit personal.

Potser perquè, com deia Julio Llamazares, la memòria és com la neu, “escrius en ella, i mentre escrius, es va desfent”.

De fet, la neu ens mostra la fragilitat de tot el que ens envolta. Començant per les nostres vides. La nostra existència, que igual que arriba una matinada, se’n va poc després de forma accelerada. Tot depenen del teu destí. Si et posa a l’ombra i fa que sigues gel, o al sol o baix l’aigua, i et fa efímer.

En qualsevol cas, arribes a on arribes, com la neu del menjador, la teua empremta quedarà en la memòria de molts. De tots els que van estar amb tú i van compartir el teu temps. Els teus moments grats o no. Els somriures i els plors. I eixe univers particular serà indeleble. I la teua presència, serà eterna. Com el record de què van viure quan nevava a la nostra infantesa.

Una persona molt estimada es va desfer fa molt poc com la neu del menejador. Massa prompte. Com el cartell de la Font Roja, podem dir emocionants: fins ací va arribar Yolanda. El seu nom escrit en la neu de la memòria és ara un orgull per a tots que van compartir amb ella el seu temps. La seua estampa és i serà eterna. La seua energia i la seua noblesa interior, inoblidable.

Com la neu de la infantesa, ella és eterna. Neu eterna als nostres cors. Un estel que brilla, més enllà del Menejador.