Toni Francés sols pensa en ell

Alcoi

La gestió dels grans contractes municipals no és una qüestió menor. En ells es decidix no sols el present dels servicis públics, sinó també la seua qualitat futura, la seua eficiència econòmica i, sobretot, la confiança de la ciutadania en els seus governants. Per això ens sorprens i ens preocupa molt la deriva que ha pres l'Ajuntament d'Alcoi en el nou contracte de neteja viària i recollida de residus.

Les dades són les que son. En 2018, quan el contracte es va licitar en un únic lot, es van presentar set empreses. Set. Hui, després de la decisió de l'alcalde de fragmentar el servici en diversos lots i limitar el contracte a només dos anys, la realitat és molt distinta: únicament tres empreses opten a la recollida de residus i només dos a la neteja viària. És això la lliure concurrència i la competència real que tant ens anunciava el Alcalde?

Resulta difícil mantindre eixe discurs quan el propi disseny del contracte sembla espantar a les empreses. Un contracte curt, fragmentat i amb majors costos administratius no és atractiu per a operadors que necessiten estabilitat i planificació a mitjà termini. I ací sorgix una altra pregunta inevitable: quants diners es perdrà a duplicar gestions administratives per separar els lots? Recursos que podrien haver-se destinat a millorar les condicions econòmiques del contracte i fer-lo realment competitiu.

El més preocupant és que esta decisió no respon a un consens ampli ni a una necessitat tècnica inqüestionable. Al contrari. Nombroses veus, fins i tot dins de l'entorn polític del propi alcalde, advertien dels riscos d'esta fragmentació. No obstant això, es va optar per acontentar a Guanyar en lloc de buscar un acord de ciutat. Un acord que sí que era possible: el Partit Popular oferia els huit vots dels seus regidors per a tirar avant un contracte en un únic lot, sòlid i amb major suport polític.

Els grans contractes d'una ciutat mereixen grans acords. Mereixen visió de futur, altura de mires i, sobretot, pensar primer en Alcoi. Però el que transmet esta decisió és just el contrari: una gestió marcada pel càlcul polític immediat i per la prioritat d'interessos partidistes enfront de l'interés general. El possible acord del presupost del 2026 a un contracte important per a tota la ciutadania.

La pregunta final seguix en l'aire: serà suficient este nou contracte per a les necessitats reals d'Alcoi? Amb menys empreses, menys competència i més costos administratius, el dubte és raonable. I quan els dubtes afecten servicis essencials, la responsabilitat política hauria de ser màxima.

Governar no és imposar, és consensuar. I en esta ocasió, l'alcalde ha preferit mirar pels seus propis equilibris polítics abans que per l'interés de la ciutat que representa.