Criminalitzar la migració: hipocresia, odi i desestabilització

Alcoi

És indignant que partits de dretes i d’extrema dreta s’oposen frontalment a lleis que busquen protegir els col·lectius més vulnerables, com la regulació de les persones migrants. Però encara és més greu que ho facen embolcallant-se amb discursos morals, cristians i patriòtics que no resisteixen la més mínima confrontació amb la realitat. O bé menteixen deliberadament, o bé han buidat de contingut les paraules que utilitzen.

Molts dels seus dirigents i votants s’autodefineixen com a cristians mentre neguen drets bàsics, fomenten el rebuig i criminalitzen persones pel simple fet de ser pobres i estrangeres. És una impostura. Jesús va ser inequívoc: «Vaig tenir fam i em vau donar menjar; vaig tenir set i em vau donar beure». No hi ha cap lectura possible que justifique el menyspreu, l’exclusió i l’odi que practiquen aquests partits.

Cal dir-ho clar i sense por: els cristians de base i una part molt significativa de la jerarquia de l’Església han defensat públicament la regularització de les persones migrants. Ho han reclamat des de l’Evangeli, des de l’acció social i des del compromís amb la dignitat humana. Per tant, aquests partits no només menteixen: embruten el nom de l’Església i utilitzen el cristianisme de manera obscena per justificar polítiques injustes. Que deixen de definir-se com a cristians, perquè actuen exactament contra allò que diuen representar.

Al mateix temps, difonen de manera sistemàtica un relat que associa migració amb violència i delinqüència, sense dades, sense rigor i sense cap voluntat d’anàlisi. És propaganda. I la propaganda té conseqüències. Com es pot parlar d’integració mentre es criminalitza un col·lectiu sencer cada dia? Com es pot exigir convivència mentre s’assenyala, s’humilia i es converteix en boc expiatori centenars de milers de persones? Aquest discurs no busca seguretat: busca por, divisió i conflicte social.

Les prop de 500.000 persones que es volen regularitzar ja viuen i treballen a Espanya. Són imprescindibles en sectors sencers de l’economia. Però se les condemna a la invisibilitat i a l’explotació, treballant en negre, sense drets i sense poder cotitzar a la Seguretat Social ni aportar a l’IRPF. Els únics beneficiaris d’aquesta situació són els empresaris sense escrúpols que se n’aprofiten. I no és casualitat que siga el teixit empresarial que vol complir la llei qui reclame aquesta regularització: perquè és una qüestió de justícia, però també de sentit comú.

Aquesta gent també es presenta com a patriota, però ignora deliberadament que Espanya necessita la immigració per sostenir el sistema públic, garantir les pensions i evitar el col·lapse demogràfic. Fins i tot des d’una mirada egoista, la regularització és imprescindible. Negar-ho és mentir a la ciutadania.

I encara hi ha una altra gran hipocresia que cal denunciar: són partits que es declaren enemics de l’Estat, que ataquen constantment els serveis públics i defensen la privatització de tot allò que és comú. Però molts dels seus dirigents han viscut sempre del mateix Estat que diuen odiar, i continuen fent-ho a través de càrrecs públics, sous institucionals i recursos pagats amb diners de tothom. No són antisistema: són oportunistes professionals. No construeixen res: provoquen, crispen i desestabilitzen perquè viuen del conflicte.

Aquest discurs d’odi també revela una amnèsia històrica profunda. Espanya sembla haver oblidat que durant les dècades dels anys 30, 40, 50 i 60 milions d’espanyols van ser migrants. Molts ho van ser per pura supervivència, però molts altres fugien de la repressió i de la dictadura franquista. Resulta especialment repugnant que siga l’extrema dreta, hereva ideològica d’aquell règim, qui avui criminalitze la migració mentre blanqueja la dictadura que va obligar tantes persones a marxar.

Un país no és gran quan aixeca murs, ni quan assenyala els més febles per tapar les seues pròpies misèries. Un país és gran quan garanteix drets, construeix convivència i mira al futur amb responsabilitat. Negar la regularització de les persones migrants no és ni cristà, ni patriòtic, ni responsable. És injust, és covard i és profundament desestabilitzador. Defensar-la és defensar la dignitat humana, la cohesió social i el futur col·lectiu.