Menys mocions i més gestió

Alcoi

L’esport a Alcoi mereix inversions. Ningú ho discuteix. Les instal·lacions necessiten millores, modernització i planificació. El que sí que és discutible és l’estratègia política del PSOE en presentar una moció per instar la Diputació i la Generalitat a crear subvencions nominatives específiques per a la ciutat, com si el problema fora únicament que no arriben diners de fora. Perquè la qüestió de fons no és si altres administracions han de col·laborar —que han de fer-ho—, sinó per què durant més d’una dècada de govern socialista a la ciutat no s’ha planificat adequadament la renovació d’infraestructures que ara es qualifiquen d’“urgents” i “estructurals”.

Només cal fer un breu repàs a la gestió d’estos anys.

La coberta de la pista exterior del Francisco Laporta es va projectar en 2016 amb un pressupost inicial de 200.000 euros. Després de quedar deserta en diverses ocasions, es va executar finalment entre 2020 i 2021 amb un cost pròxim als 250.000 euros, amb problemes de filtracions, deficiències tècniques i sobrecostos que va assumir íntegrament l’Ajuntament. No va ser precisament un exemple de planificació eficient. En 2020 es va construir la pista de BMX de Trencacaps per uns 250.000 euros, sufragats també amb fons municipals. L’ampliació del Francisco Laporta —la tan anunciada ciutat esportiva de l’Alcoyano— va quedar reduïda a un únic camp que va costar uns 700.000 euros, aprovat en 2018 amb recursos propis.

Totes estes actuacions van coincidir amb anys de govern del Botànic a la Generalitat. La pregunta és evident: per què no es va reclamar aleshores eixe finançament supramunicipal que ara s’exigeix amb tanta contundència? Si realment el problema era la falta de suport extern, es van sol·licitar formalment eixes ajudes? Es van presentar projectes a altres administracions? Es va demanar col·laboració a l’Estat? La moció no ens diu res d’això.

El cas dels camps del Serpis és un altre exemple de falta de previsió. Se sabia que acabarien sent de titularitat municipal i que la gespa, instal·lada abans de 2010, tenia una vida útil limitada. Per què no es va reservar una partida pressupostària per afrontar la seua renovació? Governar també és planificar, pensar a mitjà i llarg termini i anticipar-se a possibles deficiències.

I mentre s’acusa altres administracions de no col·laborar, cal recordar que la Diputació va finançar el 55% de la renovació de la gespa del camp Manolo Moreno Cabanes i que en 2023 va sufragar fins al 95% (75.000 euros) per corregir deficiències al camp Jorge Molina. També va ajudar en millores al Collao. És a dir, ajudes sí que n’hi ha hagut.

La nau de gimnàstica artística és un altre exemple de nul·la gestió. Se’n parla des d’almenys 2015. El pressupost inicial rondava els 150.000 euros; hui s’acosta a 1.200.000. Projectes que han quedat deserts una vegada i una altra. Es va buscar finançament autonòmic o estatal quan governaven el Botànic i Pedro Sánchez? S’han sol·licitat ajudes ara? Si s’han demanat, per què no s’informa amb transparència?

Resulta, com a mínim, molt curiós que en la moció s’incloguen actuacions com la renovació de la pista d’atletisme o la construcció de pistes de tenis quan van ser aprovades en pressupostos participatius: 100.000 euros per a tenis en 2023 (829 vots) i 180.000 euros per al tartan en 2024 (1.313 vots). Si van ser decisions ciutadanes amb partida assignada, on estan eixos diners? S’han executat? Han quedat obsolets per la inacció d’aquest govern? No es pot apel·lar a la participació ciutadana i després buscar finançament extern per complir allò que el poble ja va decidir.

Mentrestant, problemes com les cobertes dels pavellons porten anys tractant-se en comissions sense una solució definitiva. Com més es retarda una intervenció estructural, més cara resulta després.

La moció del PSOE plantejava crear subvencions nominatives específiques per a Alcoi. Però abans de reclamar tractes singulars, caldria explicar si s’han presentat projectes als plans Planifica o Més a Prop de la Diputació, quines propostes s’han elevat a la Generalitat o a l’Estat i quina resposta s’ha obtingut. Perquè gestionar no és només instar; és presentar projectes viables, competir per finançament i establir prioritats amb rigor.

Alcoi necessita inversions esportives, sí. Però sobretot necessita planificació a mitjà i llarg termini. No és suficient elaborar una llista de mancances acumulades durant anys i traslladar la responsabilitat a altres administracions. Governar implica preveure, executar i rendir comptes. Amb els quasi 18 milions que portem invertits en Rodes, o amb el milió anual que costarà que estiga obert, molt es podria haver destinat a infraestructures esportives o al manteniment de la ciutat.

L’esport no mereix convertir-se en un instrument de confrontació institucional. Mereix gestió real.