Qui es menja el marró?
Miguel Vilaplana periodista de Información

La Columna Miguel Vilaplana (16/02/2026) Qui es menja el marró?
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Alcoy
Alcoi és una ciutat especialista a enquistar projectes i fer-los eterns. I molts d'ells amb tribunals pel mig. Parlem, només per posar alguns exemples, de la reforma de la Rosaleda, el fiasco de la urbanització de Serelles o la quimera del bulevard. Però en esta llista també hi ha una altra iniciativa, la de la conversió en zona de vianants del centre, que va pel mateix camí.
Com en els casos anteriors, també ací han intervingut els tribunals, a causa d'una denúncia veïnal que va obligar a reiniciar tot el procés, en el que és un altre clàssic en la política alcoiana, el de fer les coses malament. Però una vegada superat la malifeta, el que resulta sorprenent és que la conversió en zona de vianants haja quedat bloquejada a causa que no s'ha aconseguit consens polític.
Si una cosa va demostrar la iniciativa en els mesos que va estar en funcionament, més enllà de les molèsties que podia suposar per als veïns, és que es tractava d'una bona idea, atés que el centre de la ciutat va registrar una injecció de dinamisme que, fins i tot, va portar a l'obertura de comerços i restaurants després d'anys de just tot el contrari. Això, i la reducció d'emissions que suposa limitar el pas de vehicles per la zona.
Però resulta que ara no es duu a terme el projecte perquè el PP està en contra, o almenys això és el que ha argumentat el govern socialista, afegint, a més, que els populars el pagaran en les pròximes eleccions municipals. Sens dubte, és una manera de veure-ho, però es tracta d'un argument que perfectament podria aplicar-se-li també al PSOE, partit que ha defés la conversió en zona de vianants des del principi i que, ara, tenint els suports suficients, no l'executa, potser també per càlculs electorals.
Al final, la sensació que queda és que els interessos dels ciutadans, almenys d'aquells que van votar als que governen en estos moments, queden en un segon pla. I només per un motiu, que no és un altre de veure quin partit acaba menjant-se finalment el marró.




