Allò que queda quan tot canvia

Alcoy

Hi ha patrimonis que només es miren… i patrimonis que es viuen. Quan un espai conserva memòria i continua tenint ús, el patrimoni deixa de ser vitrina i es converteix en una cosa molt més potent: identitat que dona criteri, cohesió que fa ciutat i un valor diferencial que no es pot copiar amb una franquícia. En una època de “no-llocs” repetits, el patrimoni és una manera de tornar-li valor al món: que el carrer tinga història, i que la història tinga present.

A Alcoi s’està provant una via especialment pedagògica: cosir indústria i vida quotidiana. El projecte “Alcoi, Indústria i Festa” documenta l’origen dels antics immobles industrials que hui són filaes, amb una investigació històrica rigorosa i la instal·lació de senyalització exterior i interior perquè qui camine per la ciutat puga llegir eixa transformació de forma directa. No és només turisme: és una lectura urbana de com espais productius del passat, vinculats a sectors com el tèxtil, el metall o altres indústries locals, s’han convertit en punts de trobada i de vida social en la vida contemporània. Aquesta connexió entre el legat industrial i la realitat festiva mostra com han evolucionat els usos i com la memòria material es pot integrar en la narrativa de la ciutat per a tots els qui la visiten o l’habiten.

I quan la recerca baixa al carrer, guanya densitat. Entitats com el CAEHA, dedicades a estudiar i divulgar el passat local, donen rigor i continuïtat a eixa mirada. I el patrimoni aporta més: cohesió, relats honestos (també amb ombres) i criteri per decidir què conservar i com transformar-ho.

En temps d’efemèrides com Any Jubilar i 750 aniversari de Sant Jordi, o, fa uns anys, el record del Petroli de 1873, el millor homenatge al patrimoni és fer-lo útil, comprensible i compartit.