Mai substituiran als avis!

La Columna d'opinió és de Natàlia Gisbert

Primer de tot, admet que en soc usuària quan cal, i que negar la major em convertiria en una hipòcrita.

Així i tot, crec que no seré mai una fanàtica de la intel·ligència artificial. Està clar que en té molts, de beneficis, i que en un moment donat és l’opció més fàcil en aquesta vida atarantada que totes portem.

Però hui vinc a justificar per què em negue a implementar la IA en la meua vida diària com si fora una amiga més, o un familiar, o, fins i tot, parella sentimental, perquè ja hi ha qui ha contret matrimoni amb un holograma… I és que, al remat, m’he adonat d’un fet que em fa estremir, i és que les converses i la confiança que depositem al CHAT-GPT ens estan allunyant dels humans. Ja passava amb les xarxes socials, que semblen apropar-nos i en realitat ens distancien, i ara ve la IA. I ve per a quedar-se.

Qui no ha demanat al CHAT que li recomane un remei per a traure certes taques complicades del sofà? O bé, qui no li ha sol·licitat una recepta culinària per a traure-li d’un destret?

Doncs bé, fins fa uns pocs anys, memoritzàvem els telèfons dels nostres familiars i amics, i buscàvem les nostres iaies quan necessitàvem resoldre un dubte d’aquests. El meu iaio, qui tenia una drogueria “de tota la vida”, sabia més remeis per llevar taques que el CHAT podria dir-me’n ara, i la meua àvia, era la dona del temps, metgessa no titulada (a causa del que anava aprenent en la vida) i una experta en receptes casolanes de categoria. I potser pensareu: però segur que s’equivocaven, de vegades. Doncs, sí, s’equivocaven, però què penseu, que la IA no s’enganya? Mireu un exemple, un dia li vaig preguntar qui era l’autor de Les cendres del cavaller, que jo ho tenia clar com l’aigua, i només volia demostrar-li-ho a altra persona, i no em va parlar del nostre Silvestre Vilaplana. Si ho proveu ara, ja encerta. De fet, el mateix CHAT es va disculpar amb mi quan li vaig increpar per la seua resposta falsa, i em va donar la raó.

Aleshores… No paguen més la pena les equivocacions humanes que no pas les d’un robot? Direu el que vulgueu, però l’experiència de l’IA mai no estarà al nivell de la saviesa d’un avi. I mai serà capaç de “pegar-li un puntet” a la nostra brusa, o de cuinar una xocolata calenta com la que feia la meua àvia. Per desgràcia, els avis se’ns en van, està clar. Però arribarà un dia en el qual nosaltres serem les iaies, i de segur que ens encantarà que els nostres nets ens pregunten. Però, per a això, necessitem aprendre durant la vida. O preferiu que el nostre paper es limite a dir-los: xiqueta, pregunta-li-ho a la IA, com feia jo!