Sostenir la pau

Alcoy

Les guerres mai no tenen una sola causa. S’acumulen tensions, relats i interessos, i cada època troba la manera de justificar-les. Però si es miren amb una mica de distància, hi ha coses que sempre tornen. Entre elles, el control d’allò que fa possible la vida quotidiana. S’han explicat amb banderes, amb discursos de seguretat o amb equilibris diplomàtics, però sovint han tingut darrere una cosa més simple: els recursos que sostenen la vida. L’aigua, la terra, les rutes. I, en el temps modern, l’energia.

El que passa estos dies amb l’Iran ho torna a fer evident. El món mira Ormuz, compta petrolers i escolta una retòrica de força que, des de Washington, Donald Trump amplifica sense massa dissimulació. El mateix dia de la detenció de Maduro, ell mateix va dir que tot era una qüestió de petroli. No era cap revelació: era dir en veu alta el que sovint queda al darrere.

Potser el problema no és només polític. Hem acabat acceptant com a normal un sistema que converteix l’energia en un focus constant d’inestabilitat. Quan depens de pocs llocs per sostenir la vida diària, qualsevol crisi es multiplica i qualsevol escalada acaba pagant-la la gent.

Per això parlar de sostenibilitat, d’energies renovables, no és només parlar del clima. És parlar de viure amb menys pressió, amb menys dependència i amb menys incentius per al conflicte. Produir energia més a prop, de manera més diversa i compatible amb la vida quotidiana no acabarà amb totes les guerres. Però un món menys lligat al petroli és també un món amb més possibilitats reals de sostenir la pau.