Esplendor en la festa

Alcoy

D’ací a no res, Alcoi s’endinsa en els dies de més vertigen i més transformadors de l’any, el mes d’abril. Enguany s’afegeix una efemèride que ha de quedar marcada en el record, el 750 aniversari del patronatge de Sant Jordi.

En el 700 aniversari hi va haver moltes celebracions especials i detalls, però ha passat mig segle i la festa ha evolucionat.

El més destacable és la presència de la dona com a festera de ple dret, una reivindicació aconseguida amb un procés excessivament lent.

I un altre aspecte per a ressaltar és el canvi en els seguicis dels càrrecs, la coreografia festera, inexistent en l’any 76.

Si tornarem enrere i poguérem vore les entrades de l’època d’abans i les d’ara seria com una pel·lícula en blanc i negre o en color.

Els balls han dotat de llum, color, vistositat i de més espectacularitat les Entrades.

S’han convertit en un element esperat i desitjat en la desfilada dels moros i cristians.

La fila Xano amb la coreografia de Mari Francis Richart van ser els pioners en l’any 74, caldria esperar a la capitania mora dels Barbarescos del 84 amb el ballet d’Inma Cortés.

Uns anys després es convertiria en un dels grans al·licients de l’Entrada i han quedat en la història festera moments únics dels ballets d’Ana Calvo, Gawazi, Inma Cortés, Virginia Bolufer, Carmina Nadal, Ana Botella, Rafa Felipe, Gabriel Amador i molts altres.

Quan han actuat fora d’Alcoi o en l’estranger tot han sigut elogis per als grups que han demostrat la seua professionalitat i capacitat creativa.

Cal refermar, revindicar i reforçar la coreografia com un dels clars exponents de la festa. Atendre les demandes dels grups, una d’elles la millora del ferm en el trajecte, perquè els balls puguen llluir amb tot el seu atractiu.

Una bona evolució i millora li aportaran encara més esplendor als moros i cristians.