Perquè som dones, feministes i d'esquerres

Alcoi

Tercera Llei de Newton: tota acció genera reacció. I sí, això mateix és el que està passant amb el feminisme. Després d'anys d'avanços feministes en matèria legislativa i cultural on s'han posat al centre del tauler un conjunt de debats que estaven arraconats a cercles molt concrets, els senyoros, els cunyats i los amigos de cuarenta y de cincuenta años del Presidente eixen de les cavernes per intentar callar-nos, però, tenim una mala notícia guardada per a ells: cada vegada tenim més clar que no anem a quedar-nos callades.

No soporten que sigam dones, no soporten que sigam feministes i no soporten que sigam d'esquerres. I ahí estan els fachatubers com Roma Gallardo, El Xokas o RescueYou soltant contingut brossa dia rere dia. Però no només els fachtubers, ho han programes en prime time com el de Pablo Motos on hi han més rates que formigues que (malauradament) han aconseguit que als nostres instituts hi haga una fornada de xavals ultrareaccionària. Encara que no podem ni debem magnificar-ho, perquè som molta gent jove (i dones) organitzada en col•lectius feministes, en el Sindicat de Llogaters o en partits polítics com Podem.

Per altra banda, hi ha un debat erroni sobre com incorporar a eixos xavals o com fer que el feminisme no els faga sentir incòmodes, però amigues, si el feminisme no incomoda no és feminisme, perquè si senten que perden part dels seus privilegis, doncs evidentment no els agradarà el feminisme.

És hora d'acabar amb aquest assetjament que patim les que no ens quedem callades, perquè darrere del seu assetjament el que pretenen no només és callar-te a tu, és també que la que vinga darrere dubte si obrir la boca o dubte si fer política.

Per Irene Montero, per Sarah Santaolalla, per Laura Arroyo, per Cristina Fallarás o per Rita Maestre.