Violència a l'educació
José Cantó, professor Universitat de València

La Columna José Cantó (24/03/2026) Violència a la educació
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Alcoy
La brutal agressió contra un docent el passat divendres 13 de març ha commocionat la comunitat educativa d’aquestes comarques i ha fet visible una qüestió que vinc observant en els darrers anys quan visite i parle amb el professorat: l’augment de la violència de l’alumnat i les seues famílies cap a qui té la responsabilitat d’educar als nostres fills i filles. Aquest succés s'emmarca en un context de preocupació creixent, amb dades que apunten a 32 denúncies per agressions al professorat a la Comunitat Valenciana en els darrers 14 mesos.
Està clar que aquest és un cas extrem, però és la punta d’un problema que apareix sempre de manera molt subtil que comencen quasi sempre amb la posada en qüestió de l’autoritat i del respecte que es mereixen els professionals de l’educació.
I és que l’escola és un reflexe de la societat: mirent-nos com ens parlem i ens tractem els uns als altres, i com sembla que les famílies han anant abandonant que hi ha qüestions molt serioses com el respecte i l’educació, que són la seua responsabilitat i que no poden pretendre que s’encarregue l’escola. Educa’t es ve de casa!
I tot i que l’augment de la violència a les aules siga un fenomen multicausal on intervenen molts factors com el mal ús de les tecnologies i les xarxes socials o la mancança de gestió emocional i els efectes de la pandèmia... cal posar damunt la taula les poques conseqüències que una agressió d’aquest tipus té. Recorde que en una reunió amb professorat de Finlàndia em comentaven que allí, les agressions i les faltes reiterades de conducta en un centre escolar comporten la immediata intervenció dels serveis socials i la retirada temporal de la custòdia dels pares i les mares per a la reeducació del jove que té aquestes conductes.
Ara molts es lamenten, però aquest és el resultat no sols d’una mancança d’inversions i recursos en educació, és també el resultat d’un desordre en el sistema familiar on els pares i mares hem deixat de ser-ho i, per tant, els i les mestres tampoc poden fer la seua tasca.
Cadascú al seu lloc!




