Selecciona tu emisora

Ir a la emisora
PerfilDesconecta
Buscar noticias o podcast

Jo, a la filà, pague poc

Jordi Peidro, escriptor

La Columna (25/03/2026) "Jo, a la filà, pague poc"

La Columna (25/03/2026) "Jo, a la filà, pague poc"

00:00:0002:04
Descargar

El código iframe se ha copiado en el portapapeles

Alcoy

L’altre dia, al pont de Sant Jordi, baix la fina pluja que ens ha estat assetjant, em vaig trobar a Carlos, un company d’institut, que després de la salutació inicial em llança: “Estàs molt enfadat a les columnes”.

I sí, al pensar-ho, potser tinga raó. Però és que no hi ha per a menys amb tot el que està passant al món i amb la desficaciada gent que està al capdavant. En realitat no ho estic en la vida real, la de dia a dia. Al contrari, sé que soc un tipus afortunat i acostume a dir que no hi ha ningú més ric que jo al món. Empatats potser, amb més diners, de bon tros, però més ric, ningú.

Així que iniciaré una tanda de columnes, les pròximes dos o tres, no s’espanten, a les que mostraré esta cara B. Això sí, que ningú m’anomene a cap desgraciat dels que ja saben per què entre en ebullició.

I comence la de hui, amb la proximitat d’eixes festes patronals que no són altra cosa que combustible vital. I en un tres i no res tic un missatge d’Adrià; “amic, compta amb mi per a tot”. I és literal, perquè el tipus ve de Requena el dia dels músics i no te’l lleves de la vista fins al dia de l’Alardo de matinada. I tinc a Raül, amb els petons farcits de llàgrimes i mocs i el seu sempitern “No tenen ni puta idea” que li va copiar Luis Enrique. I venen els tres de Quart amb abraçades de grizzly nord-americà. O Mariano amb cara de xiquet il·lusionat per què està vivint a la maduresa i Fran amb cara de xiquet també, però bitxo, que no saps el que està maquinant. I veus a l’Embalsamat, amb un inèdit somriure, lluir els seus enginyosos regalets festers. O eixe Marqués val·lisoletà que, entre rialles, ens diu que som l’aldea gal·la. O el meu germà, amb el cohiba que any darrere d’any li regala Mario i que ell es fuma com un velocista de cent metres llisos. I tants i tants altres que em deixe perquè no tinc lloc però que tots ells, i elles, em fan viure unes festes úniques i em porten a declamar, a penes hem iniciat l’aperitiu del dia dels músics allò de; “no m’ho agafeu literal, però jo a la filà, pague poc”.

 

Directo

  • Cadena SER

  •  
Últimos programas

Estas escuchando

Hora 14
Crónica 24/7

1x24: Ser o no Ser

23/08/2024 - 01:38:13

Ir al podcast

Noticias en 3′

  •  
Noticias en 3′
Últimos programas

Otros episodios

Cualquier tiempo pasado fue anterior

Tu audio se ha acabado.
Te redirigiremos al directo.

5 "

Compartir