El cucú

Alcoy

Bon dia! Este diumenge canviem l’hora i he de dir que soc dels qui no es senten afectats pel canvi. El meu ritme biològic continua igual que sempre. Tampoc m’afecta el ‘jet-lag’ de l’avió. Vaig anar a la Xina i escolta, com si res, tant a l’anada com a la tornada, ni son, ni desorientació, ni mal de cap ni mal cos ni res. Només una vegada, a Estocolm, em vaig despertar sobresaltat a les quatre de la matinada pensant que estava incendiant-se l’habitació i era el sol, redó com una taronja, que entrava pels finestrals posant-ho tot en flama.

He dit que no m’afecta el canvi d’hora, però ben pensat, sí que m’afecta en realitat. Mai no sé si a les dues seran les tres o a les tres seran les dues, perquè soc un poc dislèxic per a eixes coses. I m’afecta perquè he de posar tots els rellotges disponibles a l’hora: el del cotxe, que és digital i has d'anar polsant el botonet i quasi sempre me’n passe i he de tornar a començar; el cucú de la Selva Negra, perquè m’agrada escoltar el pardalet cantant les hores; el rellotge del forn, que sempre despista; i fins fa poquet el despertador del meu avi, que li donaves corda, feia riiiinggg i despertava un cadàver. El del mòbil no, perquè és intel·ligent i canvia l’hora ell soletes. I el de sol que tinc a la paret de la terrassa no necessita cap manteniment, encara que has de calcular moltes hores va davant o darrere. Fas tot això assegurant-te bé si és de dos a tres o de tres a dos, i resulta que passes per la plaça a les quatre de la vesprà i el rellotge del campanar diu que són les cinc i vint. Senyor Senyor, aparta de mi este cáliz.