El retorn de la mirada daurada a Mariola

Alcoy

La Serra de Mariola, cor bategant de les nostres comarques, ha sigut històricament refugi de vida i cultura. Ara, el debat sobre la possible reintroducció del llinx ibèric en els seus dominis ens col·loca davant d'un espill: som capaços de conviure amb la gran fauna que un dia vàrem expulsar?

La viabilitat del projecte no és una qüestió de romanticisme, sinó de rigor científic. Les característiques de Mariola —amb el seu mosaic de matollars, pinars i zones de cultiu— ofereixen, sobre el paper, un hàbitat idoni. Tanmateix, l'èxit d'aquesta empresa depén d'un factor innegociable: l'abundància de preses. Sense una població sòlida i estable de conill, el llinx està condemnat al fracàs. Per tant, qualsevol intent de reintroducció ha de començar per la millora integral del teixit ecosistèmic de la serra.

La qualitat ambiental de Mariola és alta, però la seua fragmentació és un repte. Les infraestructures que envolten el parc són trampes mortals potencials; per tant, el seguiment exhaustiu i la creació de corredors biològics segurs serien imperatius. Però el benefici per a la societat seria incalculable. Més enllà de l'atractiu turístic i el prestigi conservacionista, el llinx actua com un "enginyer de l'ecosistema", regulant altres depredadors i equilibrant la cadena tròfica de manera natural.

L'element clau, però, no és biològic, sinó social. L'èxit d'aquest "retorn" depèn de la implicació activa dels agents socials: caçadors, agricultors i propietaris de terres. Sense la seua complicitat, sense una pedagogia que transforme la por en orgull de pertinença, el llinx no tindrà futur. Cal un diàleg fluid i ajudes directes per a garantir que la presència del felí siga vista com una oportunitat de desenvolupament rural i no com una càrrega.

Reintroduir el llinx a Mariola seria un acte de justícia històrica i un senyal de maduresa col·lectiva. És el moment de decidir si volem una serra que siga només un paisatge bonic o un ecosistema complet i vibrant on la mirada daurada del llinx torne a vigilar des de les penyes de Montcabrer.

Que aquestes línies servisquen, una vegada més, per posar en relleu la important tasca que fan les persones del nostre entorn, que ajuden a mantindre la biodiversitat, l’economia local i modelar un paisatge únic del qual tots podem gaudir-ne.