Para

Alcoy

Vivim ràpid, com qui vol viure intensament per no deixar de fer tot allò que ha vingut a complir. Però, on posem el focus? Què és allò que et fa sentir ple? Matinar per anar a treballar? Treballar de sol a sol? Fer la compra que puja cada setmana? Netejar la casa? Posar llavadores? Correr d’un lloc a un altre per arribar a tot? PARA.

Tot això és necessari, sí. Però més ho és respirar. Mirar als ulls de qui et parla. Somriure amb els ulls tancats quan el sol de primavera t’acaricia la cara. Escoltar atentament i sense pressa el que et diu un germà o germana. Gaudir de jugar en terra. Agafar la mà d’un xiquet o del teu fill o filla mentre caminem sense rumb ni presa per un camí ple d’arbres.

El sistema ens ha fet creure que sols som vàlids si som productius i faeners. I molts hem crescut vinculats a la idea de que sols així tenim valor. Però quan realment ho analitzes, tota eixa velocitat constant per complir expectatives I productivitat, et fa en el fons menys feliç i t’allunya de posar el focus en el que realment cuida de la teua ment i cos. I jo em pregunte si hi ha alguna possibilitat de posar els agents i qüestions vertaderament importants al centre de la vida. No deixant de treballar, eh... no em lleveu el periodisme... però, es pot canviar el focus? Potser anar més espai siga ja molt revolucionari.