Espiritualitat i llibertat

Alcoy

Quan la Setmana Santa arriba acompanyada del silenci, sorgeix la pregunta eterna al voltant de l’espiritualitat i de què pot haver-hi més enllà. Les pel·lícules de romans i Quo Vadis ens traslladen a la infantesa més tendra i innocent, amb viacrucis al Preventori i llavada de peus a Sant Roc. Eixa espècie de nostàlgia de la pràctica de la religiositat no sabem si és nostàlgia d’un Déu o de la pròpia infantesa. Totes estes coses ens remouen i ens condueixen a les parts més amagades del subconscient, el cervell i el cor… on sembla que estan les respostes a totes les preguntes.

Religió, cristianisme, Déu, Setmana Santa… són idees que perduren en el temps i a les quals les persones s’acullen per diferents motius: soledat, necessitat de creure en alguna cosa extrasensorial o com a explicació de coses —miracles de la vida— que passen de vegades.

No pretenc qüestionar res. Cadascú creu, pensa i practica el que vol. Eixa és la gràcia de la humanitat civilitzada: fer el que et done la gana i que ningú t’obligue a fer el que no vols.

I si parlem de miracles i d’éssers superiors, la veritat és que preferisc parlar de ciència, atzar, medicina i el coneixement.

Però també és cert que venerem Sant Jordi, que mirem al cel quan les coses no van bé i que moltes de les coses bones que deia Jesucrist són vigents en el dia a dia del 2026.

Deixem que cadascú ho visca com vulga: els madrilenys a El Campello, molts alcoians al Trofeu Filaes i altres tants, als oficis de l’església. Eixa és la gràcia: llibertat per a viure les coses com un vulga.