Llarga vida al llibre

Alcoy

Cada generació viu en un món diferent del dels seus pares i ha d’assumir els reptes del seu temps, però la nostra és potser la que ha vist canvis més radicals, i amb una mica de sort serà a temps de veure’n encara més. Jo visc en un permanent ai al cor, esperant el dia que em canviaran una aplicació que ja havia après a utilitzar i el meu cervell no podrà assumir la modificació, enfonsant-me definitivament en la inutilitat digital.

Hi ha una cosa, però, que em consola, que no tots els vaticinis de futur es compleixen. Parle, concretament, de la permanent amenaça de la desaparició del llibre en paper.

Ara que comença abril, mes de les festes de Moros i Cristians d’Alcoi i també mes del llibre, només veig indicis de què continuaran existint. És un bon senyal que la Llibreria Llorens haja aconseguit mantenir les seues portes obertes durant segle i mig. Hi ha algun altre comerç de qualsevol sector a la ciutat que haja durat tant de temps? Que tal proesa l’haja feta una llibreria em pareix un bon presagi, com ho és que Alcoi i el seu entorn tinga el més extens planter d’escriptors locals de tots els temps. La capacitat d’aquesta ciutat per a donar tant talents literaris com investigadors que escriuen és paradigmàtica. Per no parlar de les institucions que publiquen i les editorials, històriques i més joves, com ara Lletra Impresa, de Mercè Climent i Juli Capilla, que va nàixer en temps que ja eren suposadament ingrats per al llibre i continua viva després de deu anys. Són dos aniversaris esperançadors.

I encara que diuen que molts joves només llegeixen a les maquinetes, cada vegada que vaig a una fira o a una llibreria en aquests dies especials veig que molta gent que els futuròlegs sinistres vaticinaven que abandonaria el llibre, continua gaudint del tacte i l’olor del paper imprès. Som molts els que tenim fe en el llibre. No el mateu tan aviat.