El meu temps ha passat

Alcoy

S’ha sentit en l’últim ple municipal on no s’han aprovat els pressupostos. La pomposa frase de l’alcalde Toni Francés “si creuen que el meu temps ha passat, governen vostés’’, sona més a desafiament de supèrbia que a autocrítica i elegància política. El problema no és el temps personal d’un alcalde, sinó la seua capacitat d’escoltar i negociar. I en este cas, el bloqueig dels pressupostos naix d’una decisió molt concreta: la seua posició i ambigüitat pel polígon de la Canal.

L’alcalde només li faltava dir que això de la Canal no és cosa seua. Fins i tot ha obert la porta a delegar la gestió urbanística a la Generalitat. Això no és només una decisió tècnica, sinó política: implica prioritzar un model de creixement qüestionat per informes ambientals, per la ciutadania i per decisions d’ajuntaments i col·legues de partit com el d’Ibi. Oblida que va ser ell qui es feia fotos amb l’innombrable Mazón i qui va signar un protocol amb la Generalitat Valenciana i la Cambra de Comerç per a convertir la Canal en sòl industrial. Sorprén la posició de Compromís, més preocupats pels seus càlculs polítics què per les reivindicacions de la ciutadania, un discurs ambigu que esquiva el conflicte per preservar quotes de poder, sacrificant claredat i coherència.

La qüestió de confiança convocada clar que és legal, però no resol el fons del conflicte i és de nou una maniobra de filibuster. Governar no és imposar, és construir majories. L’alcalde està forçant un xoc innecessari. Potser el debat no és si el seu temps ha passat, sinó si la seua manera de governar és la que ja es va quedar fa molt de temps enrere.