22 milions d'afiliats

Alcoy

Fa uns dies el Govern d’Espanya treia pit, llançava confeti a l’aire i, pràcticament amb la samarreta de la selecció posada, anunciava a bombo i platerets que ja hi ha més de 22 milions d’afiliats a la Seguretat Social. Gairebé faltava escoltar l’himne de fons i traure l’autobús descapotable.

Una xifra que sona a èxit rotund. Més ocupació, més estabilitat, més contractes indefinits… tot perfecte. O quasi. Perquè ja se sap que les xifres sempre quadren millor en una roda de premsa que a la llibreta del banc.

Mentre els titulars celebren, hi ha molta gent que, després de fitxar, comença el segon torn: el de fer malabars amb la calculadora. Amb nòmina, sí, però amb lloguers que semblen hipoteques i amb una cistella de la compra que ja no és una cistella… és un producte de luxe, quasi per a dies assenyalats.

Ens diuen que el mercat laboral és més estable. I tenen raó: ara és molt més estable saber que el sou arribarà puntual… i que desapareixerà amb la mateixa puntualitat. La nova tranquil·litat és obrir la factura de la llum amb la mateixa emoció que qui obri una carta d’Hisenda.

22 milions de persones treballant. Mai havíem sigut tants. El que passa és que tampoc mai havíem sigut tants compartint la mateixa sensació: treballar molt… per viure just.