Viure de la nostàlgia

Alcoy

Donant una ullada a la web de Radio Alcoi em trobe amb una notícia de les que ens disgusta. Diu que la firma Tutto Piccolo ha sol·licitat el concurs de creditors després d’esgotar l’ERTE. I que els fons sindicals parlen d’una paràlisi de l’activitat de la firma alcoiana i que els treballadors esperen notícies al voltant del seu futur.

I en efecte, ho ratifique, que és d’eixes informacions que ens disgusten. Per què, en el fons, la situació de la reconeguda marca de roba, ens posa damunt la taula el declivi d’un emblema, d’una firma, de la que podíem estar orgullosos. Un més dels molts que hem anat perdent, en este carrusel de pujades i baixades que és l’economia. La vida.

Como si ella, la vida, fora una metàfora de l’orografia d’Alcoi. Este poble en què sempre o estàs dalt o estàs baixant. Carrer amunt, carrer a baix. La nostra indústria emblemàtica ha sigut sempre una muntanya russa. O som tot, o no som res. Vam ser una ciutat vital a l’economia regional, innovadora i emprenedora; però, a poc a poc, vam quedar sols en el reflex d’un temps passat.

Alcoi continua sent, un poble admirat, del que tots parlem amb enveja, perquè sempre hem demostrat certa autenticitat. Eixa que es va anar consolidant amb una indústria forta i creativa i amb empreses que sempre han mirat més enllà de les nostres muntanyes.

Recuperar això és vital. Recuperar el pols industrial i econòmic és necessari per al nostre poble. Perquè de la nostàlgia i d’un passat gloriós no es pot viure. Sols dona per sospirar.