Óscar Martínez ho torna a fer i arranca nombrosos somriures i aplaudiments per igual en el sainet fester 'La tempesta'

Alcoi

Quan encara està present la gran acceptació del sainet 'Operació Walí' de fa tres anys, 2023, i abans, en 2018, 'El alma de la Fiesta', Óscar Martínez ho ha tornat a fer. Tres de tres. Sainet escrit, sainet premiat i sainet representat amb èxit i amb l'originalitat com a base. Óscar ens ha tornat a sorprendre a tots i arrancar somriures i ovacions per igual amb la seua tercera obra de 'grans dimensions', que en aquesta ocasió ha portat per títol, encara més innovador que els anteriors, 'La tempesta'. I tot i representar-se en aquesta ocasió dijous i dvendres, per la gran profussió d'actes festers en aquest abril jubilar, el Teatre Calderón s'ha tornat quasi a plenar dijous i per complet divendres, amb el cartell d'entrades exhaurides.

En aquesta ocasió l'homenatge a la dona ha sigut total, ja que el repartiment i la temàtica ha sigut femenina per complet. Un gran treball de les actrius encapçalades per Isabel Balaguer, com amfitriona, i amb Amparo Casabuena, Susa Abad, Susana Soldevilla, Lucía Sesarino i Mar Montava com a les especials convidades a un tenebrós castell del Salt, durant una nit de tempesta, i cada una d'elles representants o inspirades en persones tan importants en la història de la nostra ciutat com Armando Santracreu, Amando Blanquer, el alcalde Agustí Albors 'Pelletes', Lionel Grau o Camilo Sesto... i un sol home sobre l'escenari: Estanis Casabuena, habitual en els tres muntatges d'obres d'Óscar, pero que en aquest cas és centre d'atenció en cadascuna de les seues aparicions com a Figor, inspirat en aquesta ocasió en el personatge de Martín Feldman en la pel·lícula 'El jovencito Frankestein', Ígor.

I com també es habitual en les obres d'Óscar, altra dona, en aquest cas sa mare, Marisa Albero, com a directora, al front d'un ampli equip tècnic de components del Quadre Artístic de l'Associació de Sant Jordi i de l'equip del Teatre Calderón.

Moments esplèndids com l'arrastrà de Pelletes, les telefonades amb la veu en off de Pepa Miralles, Andrea Juan i la mateixa Mireia Estepa, qui va ser alcaldessa de Cocentaina, o els moments musicals, molt aplaudits... i, per suposat, Figor, en una trama a mig camí entre la bogeria, en especial al final, i la crítica irònica a la nostra ciutat i la nostra Festa, com bon sainet que es precie. Sols em va faltar una moció més per no aprobar: la de la incorporació dels homes a la Festa.