En política no valen els matisos, ni molt menys, les excuses

Alcoi

Hi ha articles i argumentaris, i també gestions polítiques, que es desmunten sols. No cal rebatre’ls massa: n’hi ha prou amb llegir-los amb calma, o simplement seguir-los un poc, per veure que no tenen una base sòlida darrere. Com, per exemple, l’últim article de Toni Francés, que comença afirmant que “en política no valen els matisos, ni molt menys, les excuses”, però a continuació tot el text és precisament això: un seguit de matisos i excuses per tal de no definir-se.

El seu relat, que Guanyar Alcoi l’ha decebut per haver votat junt amb PP i Vox per a bloquejar la ciutat, és senzillament incoherent, fal·laç i cínic.

Primer, perquè es volen vendre conseqüències greus: paràlisi, perjudici per a la ciutat… però unes línies més avall s’explica que els pressupostos s’aprovaran automàticament en un mes. És a dir, un bloqueig que no bloqueja, que té data de caducitat (trenta dies) i que, a més, està previst per la llei. Costa trobar una definició més estranya de “bloquejar una ciutat”. I costa molt prendre’s seriosament un discurs que intenta oposar “els que sumen” als que “bloquegen” quan ell mateix reconeix que no hi ha cap bloqueig real. No vos recorda este discurs a quan Sedano no parava de dir-los a l’oposició que eren “los del no a todo”?

Segon, perquè es queixa d’un retard d’unes setmanes, quan per llei els pressupostos haurien d’estar presentats abans del 15 d’octubre i aprovats abans del 31 de desembre de l’any anterior. Eixe retard de mig any, que no ha provocat l’oposició, no sembla preocupar-li gens. Obviar això és, si no cínic, com a mínim, poc rigorós.

I tercer, perquè l’article, en compte de parlar d’allò que ha provocat el rebuig cap al seu govern i explicar-ho clarament, gira al voltant d’acusacions constants d’irresponsabilitat, bloqueig, manca de diàleg… però evita entrar en la qüestió central que ha provocat tot açò: el polígon de la Canal, que darrere porta aparellat tot un model de ciutat. I ací és on la seua pròpia frase inicial pren tot el sentit.

Si en política no valen els matisos ni les excuses, el que tocaria és dir clarament quina és la seua posició sobre el polígon. Però el que trobem és just el contrari. El govern acusa el PP de demanar el polígon independentment dels informes tècnics, tant de l’Ajuntament d’Alcoi com del d’Ibi, que posen serioses objeccions al projecte. Però, per un altre costat, critica a Guanyar Alcoi per demanar-li que siga conseqüent amb eixos informes tècnics i renuncie a continuar donant suport al desenvolupament del polígon.

El que diu Guanyar Alcoi és ben senzill: no es pot donar suport a un projecte que genera dubtes tècnics greus i cal una renúncia clara per a evitar riscos irreversibles. No hi ha cap misteri ni cap xantatge en això.

S’entén clarament que, si hi ha riscos i incerteses, algú responsable no pot mirar cap a un altre costat. El que costa més d’entendre és que es mantinga el projecte en marxa mentre s’afirma que pot ser problemàtic, deixar una porta oberta que es diu que pot ser perillosa però sense acabar de tancar-la mai. I, a més, acusant a qui ho assenyala de parapetar-se darrere de consignes. En poques paraules, se’ls acusa de fer reivindicacions polítiques.

Sembla que l’alcalde i tot el govern estiguen dient: però què volen, que tinguem idees polítiques? Que ens posicionem políticament de forma clara? Que diguem el que pensem i ho defensem fermament de forma pública?

Quan el govern parla de no interrompre el procés, de no tancar portes, de no precipitar-se, pot semblar prudència. Però no decidir també és decidir. Quan hi ha un conflicte, el silenci és prendre partit. I este govern fa molt de temps que centra les seues grans decisions polítiques en no incomodar certs poders. I ací és potser on està l’explicació: no fer enfadar als qui tenen més capacitat d’influència no és neutralitat. És una forma molt clara de posicionar-se; també de qui dona suport a esta postura.

Perquè, al final, el que es transmet és una idea molt concreta: que hi ha decisions que no es volen prendre per no molestar a determinats interessos i que es considera que eixos han de tindre més pes que la gent.

Davant d’això, Guanyar Alcoi no pot fer altra cosa que actuar com haguera fet qualsevol força política responsable: defensar l’interès comú i negar-se (no abstenir-se) a deixar que els interessos de la majoria es tracten com si fora un joc sense importància i no una decisió que afecta el futur de la ciutat.

És molt senzill: no tenen majoria, necessiten el suport de l’oposició i ja no tenen a altres forces de diversos colors o algun trànsfuga que els salve la papereta. Que es posicionen clarament i uns o altres els donaran el suport que volen. Perquè, com diu el mateix alcalde, “en política no valen els matisos, ni molt menys, les excuses.”