Un capadoci al BlaBlaCar

Alcoy

Miren si sabia jo que anava a alçar alguna ampolleta l’anterior columna.

Missatge al mòbil: “Ei, no has dit res del teu amic Germán que vindrà des de Madrid a fer el cotxinet. No t’ho prenc en compte”. O David, altre que tal, ha promés que estes festes que ja toquem amb la punta dels dits, ser el més Palomino dels Palominos. No imaginen vostés el què significa açò, però ja els dic jo que res de bo.

El cas és que recercant fer fugina de la voràgine que ja ens acaça, vaig acceptar uns tallers de còmic a Elx, 22 i 23 d’abril. I per què no em van oferir el 24 que l’haguera agafat malgrat no ser jo un talibà de les dates. I ahir mateix ja vaig estar per enllà.

Al pujar el BlaBlaCar per a fer la ruta a la capital de les palmeres, tocant a mi, a la part posterior del vehicle, anava un xicot de cap caragolat i talant silenciós. Malgrat la infantesa que emanava em vaig sentir empentat a parlar-li de vosté.

- I on ha dit que va vespres de festes? Perquè no sembla d’Alcoi.

- No, no – em respon amable – jo soc de Capadòcia.

- Però se’n torna enllà?

- Ni pensar-ho, està tota aquella zona com per anar fent bovades. Amb el món ple de sonats.

- Aleshores?

- Tan sols escape d’Alcoi. No imagina vosté la que m’espera a l’any jubilar. I mira que li ho vaig dir a León XIV. No faces cas al que t’escriguen i no concedisques res que m'ompliran l’any de misses i processons. I li parle amb confiança, crec que amb les habituals ja vaig més que servit. Però ja ha vist el cas que m’ha fet i hui mateix arranquen i no aturaran fins d'ací a un any. S’imagina?

- I passarà l’any fora – li pregunte ja una mica angoixat.

- I què vol que faça? No en tinc altra.

I amb una rapidesa mental, inèdita en mi, li propose una eixida. Una eixida que en realitat és un quid pro quo. Així, Jorge, que segons confessa és el seu nom, passarà la Festa que demà comença, tirant-li una mà a Nano el conserge amb el catering. Per a la resta de l’any, l’acomodaren i l’abastirem al quiosc que guardem al pati de la filà.

Així que no s’estranyen si troben un buit a l'entrar a l’església de Sant Jordi i mirar a mà esquerra. A canvi, ens assegura que la pluja respectarà la doble esquadra dels Palominos almenys, fins al huité centenari.