Una mirada nova de la Festa des del disseny

Alcoy

L'Alferesia de la filà Realistes se n'ha eixit del cànon. L'escenografia i la indumentària de tot el boato ha estat a càrrec de l'artista plàstica, Glòria Segura Jordà, (@glorcremor Representada per Uxval Gochez Gallery).

Enfocada en posar en valor el coneixement, la cultura, la tornada als orígens i la identitat, s'ha inspirat en el Bagdad del s.IX, durant el califat Abasí, l'era daurada de la cultura islàmica on es cultivava la poesia, la ciència o l'astronomia. Uns elements que res tenen a vore amb els conflictes armats i que han estat reflectits durant tot el relat de l'alferes, encapçalat per Miguel Espí Mayor que va despertar la llegenda de Landrac, el vell de la muntanya. No hi havia metalls i sí molta tela. Un homenatge als tradicionals tallers de confecció alcoians fent servir teixits vaporosos, organza i, especialment, el jaquard que lluia imponent l'alferes. Va ser impactant, de manera singular, la saviesa de la Madrassa. La Madrassa és l'escola islàmica, representada de blanc impol•lut, per Mercedes Mayor, la mare de l'alferes. Ella, que a més ha sigut mestra durant més de quatre dècades, era la transmissora del saber.

Una altra figura destacable per la seua espiritualitat va ser el Santón, personatge històric perdut, equiparable al seu antagonista cristià, Mosén Torregrosa i que ara rescaten els Realistes.

Hem contemplat un guió estètic on els colors neutres i blau indigo transmetien calidesa amb una ambientació lumínica mística.

Descubre la nueva app de Cadena SER Te ofrecemos una mejor experiencia de audio y video

Descargar

Dins del paper de la dona en la festa de moros i cristians cal posar molta atenció en la funció del disseny. Apostar per la cultura, en uns temps on les guerres planetàries ens amenacen, és un repte sublim que llança un missatge molt poderós i necessari.

L'obra artística de Glòria Segura destaca per fusionar l'art contemporani amb una profunda crítica social des de perspectives de gènere. L'exemple el tenim en la Fundació Mútua Levante on exposa "Flors carceràries". És la primera volta que ha tingut la responsabilitat de l'estètica d'un càrrec i s'agraïx enormement eixa nova mirada aliada de la pau.