Barcelona: tot el PSC amb Hereu?
La batalla diària entre PSOE i PP ha centrat l'interés d'aquest 22M a Castella la Manxa, on sembla que els socialistes posaran a prova les forces que els hi queden. Així que la resta, encara que sigui molt interessant, ha sigut declarat com menys interessant per aquells que volen veure a Zapatero i a Rajoy en el fons de tots els debats. Ocorre, però, que entre la resta hi ha places amb una gran càrrega simbòlica i destaca, en especial, el cas de Barcelona.
Els socialistes governen la capital des de fa 32 anys, aquí van manar Serra i Maragall, van capitalitzar l'èxit dels Jocs Olímpics i van forjar el contrapès a una Generalitat que va trigar dues dècades a cambiar de color. No s'observa, almenys pel PSC, una batalla en què s'hi juguin més ni en la que estigués més justificat destinar tots els mitjans, però aquesta serà una batalla pràcticament en solitari. El PSOE no s'implica -tampoc ningú no els ha cridat- i el PSC i Jordi Hereu han aconseguit coincidir en alguna cosa: el partit l'haurà de jugar ell.
El candidat de CIU, Xavier Trias, té les enquestes a favor però l'acompanyaran Artur Mas (que conserva alta la seva popularitat malgrat les retallades socials) i Duran Lleida que, com ell mateix recorda sovint, és el polític millor valorat segons diuen els sondejos. A CIU ho tenen clar: mai han vist de tan a prop la possibilitat de completar el què fa temps que li falta al seu relat identitari, que la capital tingui un govern nacionalista. Està clar que Barcelona n'és l'objectiu.
Els candidats socialistes, en canvi, han preferit emportar-se ells el protagonisme. "No es tracta d'amagar ningú", responen mecàniment els aspirants cada cop que se'ls hi pregunta per Montilla. "Aquest és el nostre moment", afegeixen. Y és així com Jordi Hereu s'ha trobat en meitat de la tempesta. Obrint campanya sol, amb Miquel Iceta (ara mateix el millor situat per succeir Montilla) aplaudint amb entusiasme però des del fons de l'auditori. D'Hereu serà el mèrit de la vitòria, si l'aconsegueix, però també a ell el miraran amb ganes molts dels seus companys si és que perd. La pregunta aquí és si una batalla així la pot lliurar pràcticament sol o si allò de l'impacte mediàtic dels aparells dels partits va ser només un mite que ells mateixos han alimentat.
