El GEI ha fet en 20 anys més de 230 assalts

Es deixen veure poc però estan preparats per sortir corrent en qualsevol moment: per saltar des d'un helicòpter o per escalar una paret amb una corda i alliberar un ostatge. El Grup Especial d'Intervenció dels Mossos d'Esquadra arriba als 20 anys de servei en plena forma. Aquest grup d'elit, que s'ha convertit en referent a Europa, dedica el 80% del seu temps a entrenar-se en situacions que simulen casos reals per preparar-se físicament però també per suportar la tensió i l'estrès psicològic, d'una feina sempre al límit.

Ampliar

Vis et honor. Així se saludaven els soldats romans i així ho segueixen fent els membres del GEI dels Mossos, que tenen la base d'operacions al Complex Central d'Egara, a Sabadell. Els correus electrònics i les cartes que el seu màxim comandament, Marc Caparrós, s'envia amb altres membres de grups especials d'arreu del món acaben sempre amb aquesta frase. És un dels símbol d'un grup molt cohesionat que s'indentifica amb el falcó pelegrí, considerada una de les millors aus caçadores. Formar part del GEI és quasi com una filosofia de vida. El seu cap busca valors molt concrets en els seus agents: companyerisme, capacitat de sacrifici, amor per l'esport i honor.

Cent serveis cada any

Aquest grup d'elit, la màxima força del Cos de Mossos d'Esquadra, està format per uns 45 policies, entrenats per resoldre amb garanties les proves més dures. Fan un centenar de serveis cada any: segrestos, extorsions, protecció d'importants personalitats o assalts contra perilloses bandes de delinqüents armats o terroristes. En els últims 20 anys han participat en 235 assalts, més de 380 proteccions de personalitats i actes, 131 trasllats d'alt risc, 58 detencions perilloses i 27 segrestos i extorsions.

S'entrenen amb 12 tipus d'armes diferents. A més, cada agent porta dues pistoles i un subfusell. Es preparen cada dia per intervencions d'alt risc i dediquen un 80% del seu temps a preparar-se. "Tot el disseny de les nostres intervencions està pensant de no fer servir mai les armes de foc però cal tenir en compte que el nivell de força que utilitzem no el decidim nosaltres. El decideix la persona a qui anem a neutralitzar", explica l'Inspector en cap del GEI, Marc Caparrós.

Encaixar un puzzle sense dormir

Els membres del GEI passen un procés de selecció implacable amb proves extremes de resistència i quasi de supervivència. Amb fred, gana i son els posen en situacions d'estrès, de claustrofòbia, o de vertigen, com caminar sobre un tauló de fusta de 2 metres de llargada a la part més alta d'una torre de bombers. Després d'estar moltes hores sense dormir els toca, per exemple, fer un puzzle, una altra manera de saber si l'esgotament els passa factura.

En l'última convocatòria es van presentar 350 aspirants per cobrir 10 places. Però superar les proves tampoc és garantia d'èxit perquè els que aconsegueixen passar-les, tenen per davant un any de formació i unes pràctiques amb la resta de companys del grup. Malgrat els esforços, un 20% dels aspirants es queden pel camí. Fins ara, mai, cap dona ha aconseguit fer-se un lloc en aquest grup. En els 20 anys d'història del GEI, 6 dones ho han intentat però no han superat els elevats nivells d'exigència.

Protegir les persones primer

Tenint en compte el seu alt nivell físic i tècnic, podrien ser màquines de matar, preparades fins a l'últim detall per evitar sorpreses i minimitzar els riscos. Però darrera de l'entrenament i la força hi ha una filosofia i un objectiu clar: "Hi ha un valor fonamental que és protegir la vida de les persones, tant de les que anem a detenir com les que anem a protegir. I és així perquè la societat catalana ho vol així", explica Caparrós. En els seus 20 anys de servei han tingut prou talent i sort com per no trobar-se la mort de cara. Però són conscients que algun dia podria arribar: "Si has fet tot el que havies de fer i has intentat per tots els mitjans evitar-ho, pots entendre que pot passar".

Però també tenen por. A cada assalt descarreguen gran quantitats d'adrenalina. "Sí que tens por, si jo tingués algú sense por no el voldria a la meva àrea. Però el més important és controlar aquesta por i per això treballem i ens entrenem", diu el cap del GEI. Un dels membres d'aquest grup, protegit sota el casc i el passamuntanyes, humanitza una feina d'alt risc; "No saps què et trobaràs i l'estrès, l'adrenalina i la tensió són inevitables. Por sempre se'n té i qui digui el contrari, menteix".