Mas avisa que no hi podrà haver inversió pública en un any i mig i demana la col•laboració privada

El president de la Generalitat remarca que ara ja no val aquella teoria que es basa en què les administracions públiques inverteixin en infraestructures per tirar del carro de la crisi. "Això no serveix, i no servirà durant un any i mig", ha dit. Això sí, també ha reconegut que els actuals pressupostos, que pateixen la reducció més gran en àmbits com el d'infraestructures, no poden repetir-se durant més tres anys, perquè es castigaria la modernització del país i es faria mal a l'economia catalana.

Mas ha defensat la necessitat de la col•laboració entre el sector públic i el privat. Ha recordat que la tradició catalana ja ve marcada per aquesta interacció i això li dóna a Catalunya un "avantatge comparatiu" per lluitar contra l'actual situació. El president de la Generalitat ha remarcat que, ara més que mai, cal aprofundir en aquesta col•laboració perquè la política no ho pot tot. Ara mateix, el conjunt dels sectors públics no poden invertir ni consumir més, i això s'ha de tenir en compte, perquè qui no ho tingui, "es veurà abocat al precipici", com li ha passat a Grècia.

En aquest sentit, ha deixat clar que no es pot fiar tot a l'àmbit públic. "Aquella teoria de quan els privats fallen, ja vindran les administracions públiques i farem moltes inversions, construirem infraestructures i gastarem per aquí i per allà i arrossegarem i tirarem del carro, això no serveix, i segurament no servirà en un any i mig", ha argumentat.

I és que Mas ha recordat que per preservar les partides socials però alhora reduir el dèficit, la Generalitat s'ha vist obligada a disminuir en àmbits com la inversió en infraestructures, amb reduccions de més del 20% enfront de les de menys del 10% que s'apliquen a salut o educació. "Tot allò que és ajudar l'economia productiva, tot això ja s'està reduint. La pregunta que s'ha de fer és quan temps podem aguantar això sense castigar la modernització del país", ha remarcat. Ell mateix ja advertit que això no pot durar tres o quatre anys, perquè si ara ja s'està fent "un cert mal" a l'economia catalana, més temps significaria fer-n'hi més.

Per tot plegat, ha apostat per començar a parlar de colideratges, coprotagonismes i corresponsabilitats, perquè les societats més dinàmiques, ha continuat, són les que s'han adonat que no tot es pot reduir a l'impuls públic. Mas ha remarcat que fins i tot països amb una gran tradició d'una "enorme dimensió de l'estat", països nòrdics europeus, en els darrers deu o quinze anys han començat a "fer marxa enrere i han començat a entendre que quan es fia tot a la grandària de l'estat, qui se'n ressenteix és el conjunt de la societat".

En qualsevol cas, sí que ha fixat alguns àmbits que sí que han de ser competència exclusiva dels poders públics, com el monopoli de la força. En aquest punt, ha lamentat que a Catalunya "sembli que quan actua la policia actuen els dolents" i els altres són "els bons". Ha citat altres aspectes eminentment públics com l'emissió de moneda, la imposició d'impostos i la garantia d'equitat en una societat, perquè el marcat "assigna bé els recursos però no assigna bé la justícia i l'equitat".

Si això ha de ser públic, hi ha altres camps on pot entrar la iniciativa social o privada, i ha citat l'educació, tot recordant la tradició catalana d'escola concertada, i la gestió de l'aeroport del Prat, amb una concessió privada.