Els cossos policials es coordinen per lluitar contra els segrestos
Per poder resoldre amb èxit alguns segrestos, la Guàrdia Civil, els Mossos, la Policia Nacional i l'Ertzaintza crearan una xarxa d'intercanvi urgent d'informació amb les policies de Sud Amèrica per poder recopilar dades i alliberar les víctimes en el menor temps possible.
Els investigadors s'han adonat que les vies oficials de traspàs d'informació són més lentes del que necessiten. A Catalunya hi ha cada any una mitjana de 8 segrestos, la majoria revenges entre bandes de narcotraficants.
La Guàrdia Civil ha reunit a Màlaga els caps de les unitats de segrestos dels 13 països de Sud Amèrica, els enllaços de la policia d'EUA i França a Espanya, els Mossos, la Policia Nacional, l'Ertzaintza i la policia portuguesa per intercanviar dades i mètodes d'investigació sobre aquests casos. Una de les conclusions és que alguns grups de delinqüents poden traslladar-se a Catalunya i a la resta de l'Estat i repetir aquí el seu modus operandi. Per tant és bàsic disposar amb urgència de dades suficients per intentar localitzar els segrestadors.
"L'intercanvi d'informació ha de ser urgent amb la finalitat de preservar la vida del segrestat i alliberar-lo quan més aviat millor tenint en compte que la mitjana d'un segrest a nivell internacional és de 9 dies, tot i que hi ha casos més curts i d'altres captiveris que duren un any", segons ha explicat, Jesús Gálvez, Comandant Cap del Grup de Delictes contra les Persones de la UCO de la Guàrdia Civil.
Per tot plegat, han posat les bases per crear una xarxa d'intercanvi urgent d'informació entre unitats de segrestos de tot l'Estat i Sud Amèrica. La idea és posar-la en marxa a partir del setembre via electrònica i telefònica. "Les vies internacionals a nivell policial i judicial són més lentes del que necessitem i ens hem adonat que és fonamental la rapidesa. I per altra banda, conèixer-nos millor, tenir confiança entre nosaltres i veure les noves maneres d'actuar dels delinqüents i les experiències de les unitats d'investigació", ha remarcat Gálvez en declaracions a la Cadena SER.
Un 80% dels segrestos que hi ha anualment són revenges entre grups de traficants de droga que se segresten entre ells per cobrar deutes. L'últim cas que investiguen els mossos podria anar per aquí. És el d'un jove marroquí que va estar retingut durant 10 dies en un apartament d'Empuriabrava (Alt Empordà). Va aconseguir escapar i va explicar a la policia que els seus segrestadors reclamaven 10 mil euros a la seva mare per alliberar-lo.
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Crònica d'Anna Punsí sobre coordinació de cossos policials per lluitar contra els segrestos




