La pura aparença de la pobresa vergonyant

Les entitats que treballen amb gent gran alerten de l'increment d'aquest tipus de pobresa, amb gent que aparenta un bon nivell de vida però les passa magres fins i tot per menjar cada dia

Els pobres vergonyants solen ser antics empresaris i, sobretot, les seves vidues. Es tracta de persones que van tenir molts diners quan eren joves però que, arribats a la vellesa, no tenen pràcticament ni per menjar. Tot i aquesta difícil situació, són persones orgulloses que es neguen a demanar ajuts o a acudir als serveis socials. A més, si decideixen fer-ho, demanen que si han de rebre paquets de menjar, sigui amb la màxima discreció. Tota aquesta por a que els altres els identifiquin com a pobres els obliga a portar una doble vida. Oriol Anzina, d' Amics de la Gent Gran, posa un exemple: "Senyores de Sarrià que baixen cada diumenge a la pastisseria a comprar una coca per demostrar que no estan tant malament però durant la setmana tenen molt poques coses per menjar".

El principal problema que troben les ONG és com detectar aquest tipus de persones. Amb aquesta finalitat, Amics de la Gent Gran posarà en marxa el proper mes de novembre el programa veinatge, inspirat en una iniciativa que va tenir prou èxit a França. Consisteix en que els propis veïns detectin casos de pobresa que hi ha al seu voltant, i que, mitjançant una pàgina web, es coordin per ajudar la persona afectada. Per la seva part, la presidenta d'AVISMON, Magdalena Blasco, explica que a ells els ajuda molt el diagnòstic d'algunes infermeres perquè "són persones que van sempre soles al metge, quan parlen de l'alimentació ho fan amb l'infermera i aquesta ho pot detectar".

A més, en els últims anys, també s'ha detectat nous casos de pobresa vergonyant. Es tracta de persones relativament joves, que tenien bons ingressos però que s'han quedat sense feina degut a la crisi. Molts d'ells intenten aparentar que mantenen el seu poder adquisitiu, malgrat que, en alguns casos, fins i tot tornen a viure amb els seus pares. AVISMON explica que això és especialment problemàtic si els pares ja rebien ajuts d'entitats com la seva.