Innovar o morir

Innovar o morir. Aquesta és la premissa dels petits exhibidors de cinema que queden a Barcelona. Sopars, col·loquis i preus especials són algunes de les propostes d'aquests cinemes per sobreviure davant els multisales.

A Barcelona hi ha unes 200 pantalles de cinema, la majoria concentrades en els anomenats multisales que no paren de reproduir-se. Tot i així, encara queden petits cinemes que, malgrat la notòria baixada en el nombre d'espectadors produïda per les descàrregues d'Internet i la pressió dels multisales, sobreviuen.

Al centre de la ciutat hi ha els Maldà, uns cinemes de 'segones oportunitats' segons el seu responsable, Rafael Dalmau. La seva estratègia és recuperar aquelles pel·lícules que es veuen forçades a sortir de la cartellera dels multisales quan s'estrena una superproducció.

A l'Eixample, hi ha els Meliès, que aposten per l'especialització. El seu amo, Carles Balagué, tem pel futur dels petits exhibidors i creu necessària la intervenció de l'administració. I més, tenint en compte que en breu tots els projectors hauran de ser digitals i això, és car.

A Gràcia, els cinemes Verdi estalvien per fer el pas aviat a l'alta definició. El seu responsable, Enric Pérez, explica que davant la crisi i la davallada de públic han optat per abaratir el preu de l'entrada als aturats i "ara més que mai, innovar i buscar pel·lícules compromeses amb la marca Verdi". Una marca que el propi Pérez descriu dient que les pel·lícules que ells projecten, "agraden més o menys a l'espectador, però deixen alguna cosa que fa venir ganes de parlar-ne".

A Rambla Catalunya, els Alexandra aposten per la gastronomia: esmorzar i pel·lícula o sopar més pel·lícula i col·loqui.

Uns altres petits cinemes que no han tingut tanta sort són els Casablanca que fa pocs mesos van haver de tancar ofegats pels deutes.