Desallotjaments per la via ràpida i sense ordre judicial

7 de cada 10 desallotjaments que han fet els mossos des del gener a Barcelona han estat per la via ràpida i sense ordre judicial. Per actuar, la policia aplica el criteri de delicte flagrant que es basa en fer fora els okupes durant les primeres 48 hores que són a l'immoble. Els moviment okupa denuncia que és un pràctica "il.legal" perquè no té la supervisió d'un jutge.

Els mossos han fet des del gener i fins a finals d'agost, 59 desallotjaments a Barcelona, dels quals, la immensa majoria, 42 en total, han estat dels anomenats "exprés". En aquests casos, la policia necessita una denúncia del propietari i que demostri que l'immoble és seu. A més, els mossos agafen dos testimonis, veïns o fins i tot policies del barri, perquè, coneixent la zona, corroborin si l'okupació és recent.

Termini de 48 hores

No està escrit enlloc quant temps ha de passar des que entren il.legalment a l'edifici fins que els mossos els poden desallotjar sense demanar ordre judicial però segons ha explicat a la SER el comissari en cap dels mossos a Barcelona, Joan Carles Molinero, el termini sol ser de 48 hores: "Aquest és el termini que s'utilitza com a precepte majoritari dins de l'àmbit jurídic". Molinero afegeix que: "Si dins dels terminis ho considerem delicte flagrant intervenim, desallotgem, obrim diligències i imputem un delicte d'usurpació. També ho comuniquem autoritat judicial".

Pràctica "il.legal"

El moviment okupa critica l'increment de desallotjaments d'aquest tipus en base a aquest criteri temporal. El seu advocat, Jaume Asens ho considera una pràctica il.legal: "El subterfugi de la flagrància dóna lloc a pràctiques que són irregulars o directament il.legals perquè el concepte ve de les flames, el moment de cremar, de què els fets s'estan produint en aquell moment. La policia utilitza aquesta via que és molt excepcional per altres situacions quan els fets ja s'han produït i la gent ja s'ha instal.lat". Els mossos mantenen que tenen l'obligació d'actuar quan es produeix un delicte. L'advocat dels okupes creu que la policia utilitza "aquesta via expeditiva per treure's el problema de sobre ràpidament i conscients que els desallotjats no denunciaran". Encara que un jutge els donés la raó, seria segons Asens "una victòria moral" perquè tractant-se d'una okupació il.legal tampoc tindrien dret de tornar a entrar a l'edifici.

Mà dura contra els okupes

El conseller d'Interior, Felip Puig anunciava al gener mà dura contra els okupes després de desallotjar més de 400 persones de l'antic Palacio del Cinema de la Via Laietana de Barcelona: "S'ha acabat la impunitat per aquells que es pensen que okupar propietats privades formen part del paisatge de Barcelona i de Catalunya", va dir Puig. Els resultats d'aquesta promesa s'han notat des del gener amb aquests 42 desallotjaments exprés. Fonts pròximes als anteriors gestors de la conselleria d'Interior asseguren que durant el seu mandat no hi va haver gaire actuacions d'aquest tipus perquè preferien recórrer a les ordres judicials.

Els mossos asseguren que davant de qualsevol dubte consulten amb el jutge de guàrdia però reconeixen també que ho han hagut de fer pocs cops. Diuen, a més, que aquests casos s'han incrementat perquè els veïns truquen més segons el cap dels mossos a Barcelona, Joan Carles Molinero:"La ciutadania cada vegada possiblement ens truca més i té la percepció o la sensació de què la policia ara és més contundent o actua amb més celeritat. És possible que s'estigui produint un augment de trucades". Molinero manté que sempre han actuat amb la mateixa contundència però que ha augmentat la percepció de què van més ràpid.

Des del gener, la policia ha detingut en els desallotjaments 94 persones i n'ha imputat o denunciat més de 560 majoritàriament per delicte d'usurpació d'immoble.