215 pisos adjudicats a Barcelona per casos d'emergència social

La progressió és espectacular des de l'inici de la crisi, i s'accentua a mesura que els desnonaments es fan més freqüents per la pèrdua de feina i d'ingressos de moltes famílies

Les dades parlen per si soles. Durant el 2009 el consorci de l'habitatge de Barcelona va adjudicar 75 habitatges per emergència social, durant l'any passat ja van ser el doble, 140, i entre gener i abril d'enguany, ha estat necessari facilitar l'accés de 215 famílies a aquest últim recurs. El nombre de casos estudiats, a més, es dobla, amb prop de 450 expedients. Per poder viure en un pis d'aquests, hi ha d'haver un desnonament amb sentència ferma, presència de nens o que el lloc on s'hagi refugiat la família pateixi problemes d'insalubritat. Thais Jarque, treballadora social representant al Consorci de l'Habitatge de Barcelona reconeix que el nombre de desnonaments és tan intens que no poden arribar a tothom de forma immediata.

Els pisos de protecció social de venda tampoc són actualment una sortida per les persones amb pocs recursos, bàsicament perquè no aconsegueixen finançament. La Fundació Família i Benestar social es dedica a construir aquest tipus d'habitatges s'ha trobat que en els últims mesos ha hagut de canviar d'estratègia i llogar-los. Els bancs i caixes han tancat l'aixeta del crèditde tal manera que fins i tot s'atreveixen a pronosticar si una persona es quedarà sense feina en els pròxims mesos, com ha relatat el vicepresident de l'entitat, Josep Maria Puig en declaracions a l'Hora L de Ràdio Barcelona.

A banda dels pisos d'emergència social, l'administració ofereix un ajut que s'anomena lloguer just, es tracta d'una prestació de 240 euros al mes. Aquest any, l'únic que s'ha fet ha estat renovar les prestacions a les persones que ja les cobraven però no han obert noves sol.licituds. Un altre ajut és la renda bàsica d'emancipació perquè els joves puguin marxar de casa o les prestacions econòmiques d'especial urgència per rebre un màxim de 3000 euros per pagar la hipoteca. El problema, segons, els treballadors socials és que sovint les famílies ho demanen quan no hi ha res a fer.