Els atemptats d'ETA han causat més de 800 morts, una cinquantena a Catalunya

La banda terrorista al llarg dels seus anys d'història ha matat més de 800 persones en atemptats. A Catalunya, la violència d'ETA ha acabat amb la vida d'una cinquantena de persones, entre elles l'exministre socialista Ernest Lluch, un dels polítics més compromesos amb el diàleg per fer abandonar les armes. La banda portava més de dos anys sense matar a l'Estat.

El 6 de juny de l'any 1975, ETA cometia el seu primer assassinat a Catalunya. Es tracta del policia Ovidio Díaz López durant un enfrontament amb membres de la banda que acabaven d'atracar un banc a Barcelona. Aquell mateix any, queia a la capital catalana la plana major d'ETA político-militar després que l'infiltrat Mikel Lejarza, 'El Lobo', informés a la policia.

La segona víctima mortal va ser un policia, l'agent Àngel González Pazos, després de l'explosió d'un cotxe bomba davant de la caserna del Bruc. Va ser el 14 d'octubre del 1986, el mateix any que la direcció de la banda ordenava matar l'exmilitant María Dolores González Katarain, 'Yoyes'.

El 27 de març del 1987, moria l'agent de la Guàrdia Civil, Antonio González Herrero per l'explosió d'una furgoneta bomba prop del Port de Barcelona, en un atemptat amb 18 ferits. Cin dies més tard, el 2 d'abril, un cotxe bomba prop d'una caserna de la Guàrdia Civil a Barcelona acaba amb la vida d'un vianant, Juan Fructuoso Gómez i en va ferir set.

Aquell mateix estiu, tenia lloc es produïa l'atemptat més sagnant, amb 21 morts i 35 ferits, al centre comercial Hipercor. Els etarres van introduir un vehicle amb uns 30 quilos d'amonal al pàrking i el van fer esclatar. Segons van assegurar en un comunicat posterior, van avisar de la seva col·locació però no es va desallotjar el centre.

El 8 de desembre de 1990, deu policies resultaven ferits en un atemptat amb cotxe bomba a Sabadell al pas d'una furgoneta policial. Mentrestant, a Sevilla s'abortava un pla d'etarres empresonats a la presó de la capital andalusa i prop d'allà era detingut el ciutadà francès Henri Parot, amb 300 quilos d'explosius dins del cotxe.

L'any següent, el 29 de maig del 1991, va esclatar un cotxe bomba a la caserna de la Guàrdia Civil a Vic, en l'atemptat que va causar més impacte junt amb el d'Hipercor. Hi van morir nou persones, entre elles cinc nens, i va deixar 19 ferits.

A finals d'any, el 13 de desembre, dos policies espanyols -José Garrido Martínez i Francisco Javier Delgado González- més morien tirotejats per membres de la banda al barri de Les Corts de Barcelona.L'any 1992, el dels Jocs Olímpics a Barcelona, moria tirotejat a la capital catalana el comandant de l'exèrcit de l'aire, Arturo Anguera Vallés, en un atac en què van resultar ferides dues persones. Poc més d'una setmana més tard, dos militars, Virgilio Mas Navarro i Juan Querol Queralt, morien tirotejats prop de la Caserna del Bruc, mentre que el 18 de març, perdia la vida un artificier de la Guàrdia Civil mentre intentava desactivar un cotxe bomba a Lliçà d'Amunt. L'endemà moria un veí de Sabadell quan esclata una bomba al seu cotxe a Sant Quirze del Vallès.

L'any 1993, el comando Barcelona -escapçat en nombroses ocasions al llarg de la trajectòria de la banda- va ser itinerant i se li va atribuir la col?locació de dues bombes en locals de la Vila Olímpica, que va causar ferits, i a la torre Mapfre, desactivada pels artificiers.

Dos anys més tard, el 7 de febrer de 1994, dos membres de la banda assassinaven a trets el coronel de l'exèrcit Leopoldo Garcia Campos i el 18 d'abril perdia la vida el ciutadà Vicente Montesinos després de rebre l'impacte de tres granades dirigides contra el govern militar de Barcelona.

ETA va tenir durant la dècada dels 90 edils del PP entre els seus objectius i Catalunya no en va ser una excepció. Dues de les víctimes van ser José Luis Ruiz Casado, regidor del partit conservador a l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, i la de Francisco Cano Consuegra, regidor del mateix partit a l'Ajuntament de Viladecavalls. El primer va morir el 21 de setembre del 2000 de dos trets al cap. El segon en explotar una bomba enganxada als baixos del cotxe.

Però no ha estat el PP l'únic partit que ha pagat amb vides a Catalunya la seva oposició a ETA. Un altre assassinat que va generar un enorme rebuig social va ser el de l'exministre socialista de Sanitat i catedràtic de la Universitat de Barcelona Ernest Lluch. Va morir de dos trets al cap a l'aparcament del seu domicili.

El govern espanyol d'aleshores, en mans de José María Aznar, negava qualsevol altre opció que no passés per la derrota dels terroristes. Així com bona part de la societat civil rebutjava la violència de la banda, també aquesta opció tenia forts detractors, com va quedar demostrat en l'acte d'homenatge a Lluch quan la periodista Gemma Nierga va dir als membres del govern presents, amb Aznar al capdavant: "Estic convençuda que l'Ernest hauria intentat dialogar fins i tot amb la persones que l'ha mort. Vostès que poden, dialoguin si us plau".

No hauria de passar gaire temps perquè Catalunya tornés a ser escenari d'un atemptat mortal d'ETA. El 20 de desembre del 2000 moria a Barcelona l'agent de la Guàrdia Urbana Juan Miguel Gervilla Valladolid, en rebre dos trets quan va descobrir per atzar un comando terrorista que havia tingut una avaria al cotxe que planejava fer explotar en algun punt de la capital catalana.

També els Mossos d'Esquadra han perdut efectius per les accions de la banda. El 17 de març del 2001 un cotxe bomba explotava davant de l'hotel Montecarlo de Roses. L'explosió va acabar amb la vida de l'agent dels mossos Santos Santamaria.