Baixa el nombre de nous conductors per la crisi

Descens notable de nous conductors de cotxe a Barcelona. En els últims tres anys, la Direcció General de Trànsit ha donat 21.000 permisos menys en aquesta demarcació. La crisi és el principal motiu ja que renunciar a les classes i a l'examen representa una despesa menys. Les autoescoles també ho han notat i es reciclen per atraure estudiants. El cost mitjà si aproves al primer intent és d'uns 1.000 euros.

L'any 2008, en un any considerat rècord, la DGT va tramitar a Barcelona més de 81 mil 500 carnets de conduir. Ja en plena crisi, l'any següent, aquesta xifra va caure un 16 per cent fins arribar als 60 mil permisos tramitats el 2010. I el descens en el nombre de carnets nous ha continuat fins ara. Les últimes dades de juliol demostren que hi ha una disminució del 10 per cent respecte el mateix període de l'any passat. És un efecte més de la malaurada crisi que ho ha contaminat tot. Els joves, especialment afectats per l'atur, han aparcat el carnet, com descriu el cap provincial de Trànsit a Barcelona, Adrià Puigpelat en declaracions a la SER: "La davallada és significativa i sembla lògic pensar que és per la crisi perquè la gent es planteja si és una despesa necessària".

Les autoescoles han notat de ple aquest descens. El nombre de noves matrícules ha baixat un 40 per cent en els últims 4 anys, segons la Federació d'Autoescoles de Barcelona, que agrupa 700 negocis. Jaime Pérez, vicepresident de l'entitat explica que han hagut de desprendre's d'alguns locals per poder sobreviure: "S'han tancat algunes autoescoles i les més grans han venut les sucursals als professors".

Hi ha aspirants que opten per presentar-se a l'examen de teòrica per lliure i així s'estalvien de pagar les classes a l'autoescola. En aquest cas, malgrat la crisi, la xifra es manté estable entorn al 16 per cent. Sobre el perfil dels que es treuen el carnet: els joves de fins a 25 anys continuen representant més del 60 per cent del gruix total. Els majors de 40 anys són només el 6 per cent. Per nacionalitats, una quarta part són estrangers, una xifra que ha pujat lleugerament en els últims anys fins arribar al 26 per cent.