Sondes a Montserrat per detectar moviments de roques i esllevissades

Durant els últims dos anys s'ha aconseguit consolidar la paret del monestir amb malles d'acer i també subjectant i injectant formigó als immensos blocs de pedra

Fa just 2 anys, el monestir de Montserrat va quedar aïllat per carretera i cremallera arran d'un despreniment de 200 tones de pedra, que sortosament no van tocar ningú. Els tècnics de l'Institut Geològic ja estaven treballant a la muntanya perquè un any abans, el 2008, ja hi havia hagut d'altres esllavissades. El cap de l'àrea d'enginyeria geològica de l'Institut, Pere Martínez ha explicat en declaracions a la Cadena SER que han anat definint les zones més sensibles i que el següent pas és instal.lar sondes per auscultar la muntanya.

Els sensors han de servir per mesurar la distància que s'obre entre les roques a mesura que es mouen. Però és complex determinar a partir de quin moment han de començar a actuar perquè no hi ha dades exactes per concloure que el moviment és definitiu i que la roca està a punt de caure. Cada any visiten Montserrat més de 2 milions 200 mil visitants, que es concentren majoritàriament entre la zona del pàrquing i el monestir. El gerent del patronat de la muntanya, Xavier Aparicio assegura que en aquests punts hi ha poc risc perquè s'hi ha treballat.

En els últims dos anys els operaris han instal.lat malles d'acer de 5 i 6 metres d'alçada i al llarg de més d'un quilòmetre de longitud. El que fan aquestes tanques és absorvir l'energia si cau qualsevol bloc i esmorteir així l'impacte. Els tècnics reconeixen que poden protegir els punts més concorreguts però que Montserrat és un massís conglomeràtic inestable per definició.