El magatzem de residus nuclears s'allunya d'Ascó

El segon consell de ministres del nou govern de Mariano Rajoy ha estudiat avui la proposta del ministeri d'Indústria, que podria frustrar les expectatives d'aquest municipi de la Ribera d'Ebre, que tenia dipositada en l'especialització energètica vinculada a les nuclears, bona part de les seves perspectives de futur. Ascó perdrà una opció milionària d'inversió de l'Estat, així com la perspectiva de creació de 700 llocs de treball en temps de crisi. Això, sumat a la data de caducitat futura de les centrals en marxa. Per tot plegat, els grups ecologistes contraris a les nuclears tenen avui motius per la celebració.

Ascó s'allunya de la possibilitat d'acollir el magatzem de residus nuclears d'alta activitat. El ministre d'Indústria, José Manuel Soria, ha proposat avui al consell de ministres que sigui el municipi de Villar de Cañas, a Conca, l'escollit. Es tracta d'una població eminentment agrícola de 442 habitants...a l'espera que el govern faci públics els acords del consell de ministres en roda de premsa i si fa o no seva la proposta d'Indústria.

L'Ajuntament d'Ascó està treballant en un comunicat que emetria de confirmar-se que Ascó no serà l'escollida on, segons els pot avançar aquesta emissora, es qüestiona els criteris que ha seguit el Ministeri d'Indústria per a prendre la decisió. En el text es considera que s'han passat per alt tots els criteris tècnics, que segons un informe de la comissió interministerial creada per aquest propòsit, situava Villar de Cañas en la quarta posició, per darrera de Zarra a València, Ascó a Tarragona i Yebra a Guadalajara. Ascó és l'únic municipi que disposa de connexió ferroviària, element essencial per a transportar els residus fins al magatzem.

El projecte inclou una inversió aproximada de 700 milions d'euros que permetran la creació d'uns 300 llocs de treball directes durant els 5 anys que durarien les obres del complex. El magatzem temporal centralitzat concentrarà durant 60 anys tot el combustible gastat de les centrals nuclears espanyoles així com també altres residus generats dels seus desmantellaments. Es calcula que els 10 reactors amb els que Espanya ha comptat al llarg de la història hauran generat al final de la seva vida operativa 6.700 tones d'urani, plutoni i d'altres productes. Tot aquest material, més el que ha de tornar de França procedent de Vandellòs I a un cost per l'estat de 65 mil euros diaris, es dipositarà al magatzem.

Es tracta d'una instal.lació d'uns 300 metres de llarg per una vuitantena d'alt, i que comptarà a més d'uns conductes de sortida d'aire de 45 metres d'alçària respecte el nivell del sòl. S'ha pensat com una instal.lació industrial que no requereix massa característiques específiques. L'edifici, dissenyat per rebre, acondicionar i emmagatzemar els residus s'integrarà en un parc tecnològic que portarà associat un centre d'investigació i un parc empresarial. Actualment hi ha instal.lacions similars a França, Regne Unit, Hungria, Estats Units i Holanda.