Màxim històric de trasplantaments a Catalunya

Catalunya va assolir el 2011 un màxim històric en nombre de trasplantaments amb un total de 892. Aquesta xifra suposa un 19,4% més que el 2010, quan es van assolir 747. Per tipologia, els que més creixen són el renals, que passen de 462 a 579, un 25,3% més. També creixen els de cor (25,6%) i fetge (18,4%), es mantenen els de pàncrees (23 en total) però disminueixen els de pulmó (-19%). D'altra banda, els donants cadàver han crescut un 18,4% i s'han situat en 238. Tot i aquest creixement, Catalunya està per sota de la mitjana estatal en nombre de donants, ja que té una taxa 31,6 per milió d'habitants mentre que al conjunt de l'Estat és de 35,3, segons el balanç presentant aquest dimecres per Salut.

El conseller de Salut, Boi Ruiz, ha celebrat aquestes dades però ha destacat que ja formen part de la "normalitat" a Catalunya perquè fa anys que manté xifres màximes en nombre de trasplantaments. Ruiz ha dit que, tot i la situació econòmica, els trasplantaments són una de les "prioritats" de recursos per al Govern.

Els renals són els que més creixen, un 25,3%, arribant als 579, dels quals 15 són pediàtrics. Els trasplantaments renals de donant cadàver han augmentat un 30% respecte el 2010 i dels de donants vius un 12%. L'activitat d'aquest tipus d'operació a Catalunya és de 76,8 trasplantaments per milió de població, molt per sobre de la taxa estatal que és de 52,7. En conjunt, l'activitat catalana representa el 23,3% del total de trasplantaments renals que es fan a l'Estat.

El segon en creixement és el trasplantament de cor, que augmenta un 25,58% fins assolir els 54 i situar Catalunya en una taxa de 7,2 per milió d'habitants, mentre que l'estatal és de 5 per milió de població. Els trasplantaments de cor fets a Catalunya representen el 25,58% del total que es fan a l'Estat.

En tercer lloc trobem els hepàtics, que han augmentat un 18,35% fins arribar als 187, dels quals set són pediàtrics. Aquestes operacions suposen el 16,4% del total estatal i situa Catalunya per sobre de la taxa de l'Estat amb un 24,8 per milió d'habitants, enfront del 24,1.

Pel que fa als trasplantaments de pàncrees s'han fet els mateixos que el 2010, 23, que representen el 21% de tota l'activitat estatal per aquesta tipologia. La taxa és de 3,1 per milió d'habitants, per sobre de l'estatal que és de 2,4.

L'únic tipus de trasplantaments que s'ha reduït ha estat el pulmonar, que ha disminuït un 19% fins baixar als 49. Tot i això, la taxa catalana, 6,5 per milió d'habitants, està per sobre de l'estatal, que és de 4,9.

Pel que fa a d'altres tipologies, l'any 2011 es van dur a terme un total de 497 de progenitors hematopoètics (aquells relatius a la sang), el que suposa un augment del 16% respecte l'any anterior. En total s'han realitzat 4.371 trasplantaments de teixits, entre els que destaquen el osteotendinós amb 2.828 i el de còrnia amb 1.056.

Augmenten els donants però continuen per sota de la mitjana estatal

El total de donants del 2011 a Catalunya ha estat de 368, un 15,2% més que el 2010, el que suposa que hi ha 31,6 donants per cada milió d'habitants. En el cas dels donants cadàver vàlids l'augment ha estat del 18,4% però malgrat aquest augment la taxa continua per sota de l'estatal, que és de 35,3. En comparació amb d'altres països Catalunya està per sobre de les taxes de donació de cadàver vàlids de la resta de països.

El conseller de Salut, Boi Ruiz, ha destacat que aquestes dades demostren "l'aprofitament" que es fa de la donació a Catalunya perquè "es fa més amb menys". "Aquest aprofitament compensa el fet de tenir menys donants", ha declarat Ruiz.

Per la seva part, el director de l'Organització Nacional de Trasplantaments, Rafael Matesanz, ha explicat que el fet que Catalunya estigui per sota de la mitjana estatal s'explica pel fet que s'estan reduint els accidents de trànsit (a Catalunya suposen el 3,8% del total de trasplantaments mentre que la mitjana és del 5%) i com que no té una població molt envellida tampoc hi ha tants donants per aquesta via.

Matesanz ha explicat que en canvi les regions del nord de l'Estat, on tenen una població més envellida, tenen nivells més alts de donants perquè provenen d'aquesta via.

Actualment, a Catalunya els donants després d'una mort provenen majoritàriament d'accidents vasculars cerebrals (156), mentre que de traumatismes cranials que no provenen d'accident de trànsit van ser 23 i els d'accident nou.

De fet, l'edat mitjana dels donants s'ha situat a Catalunya en els 56,8 anys i el 22% del total supera els 70 anys.

El 2011 la llista d'espera per trasplantaments va disminuir un 6,7% respecte el desembre del 2010. En finalitzar el passat any hi havia un total de 1.263 persones esperant un òrgan, la majoria de ronyó (1.056), seguit dels de fetge (108), cor (21), pulmó (37), pàncrees (39) i intestí (1).

Pe òrgans, les llistes d'espera que més han disminuït són les de ronyó (-5,2%), fetge (-25%) i pàncrees (-9,3%), mentre que la de cor ha crescut un 16,7% i la de pulmó un 8,8%.

El director de l'Organització Catalana de Trasplantaments, Pere Montserrat, ha destacat també el fet que la negativa dels familiars a donar els òrgans dels seus parents que moren s'ha reduït passant del 21,1% el 2010 al 15,5% el 2011. Els motius principals exposats per aquestes negacions són perquè la víctima així ho havia expressat anteriorment (44%), sense donar motius (38%), per motius religiosos (8%), i per dubtes o altres problemes sanitaris (4%).