Quedar-se a l'atur, deixar de manar i, a més, baixar de nivell social

Segons les dades de CECOT, moltes de les persones adscrites a la seva borsa de treball, són persones que tenen més dificultats per adaptar-se a la nova realitat perquè, al marge de les complicacions per tornar a treballar, han d'acceptar que ja no manaran si no que els manaran a ells. Anna Delclós, directora de la fundació CECOT persona i treball afirma que "aquest canvi d'estatus necessita d'un temps per ser paït".

A aquests aturats, en moltes ocasions, els costa fer-se a la idea, que no només tardaran a trobar feina sinó que, quan la trobin, baixaran de nivell social. Rosor Esquefa, de 35 anys, havia treballat sempre en càrrecs de responsabilitat al sector del màrqueting. Diu que està disposada a guanyar menys però "l'edat i l'experiència juguen en contra".

María Pérez tenia una botiga de roba fins ara fa 6 mesos. Ve d'una familia d'emprenedors però ara diu que s'adaptarà al que vingui perquè està "a un pas de demanar el subsidi de la Pirmi".

Una novetat entre els aturats és que ha crescut molt la disponibilitat a marxar a l'estranger, si és necessari, per trobar feina. Aquesta és una bona opció perque són moltes les empreses que busquen personal per implantar estructura a l'estranger en vistes que el mercat interior espanyol té la demanda sota mínims i només poden subsistir exportant.

Un altre nou perfil és el de joves que han acabat ja dues carreres i no hi ha manera que trobin una feina. Molts d'ells estan decebuts i convençuts que són una generació perduda. Pensen que, quan tornin temps de bonança, els empresaris contractaran gent més jove i a ells difícilment els oferiran una ocupació.